La llauna de tonyina (I) Què hi ha dins la llauna?

________________

Què hi ha dins la llauna de tonyina? On s’ha pescat? Com es captura? Com es distribueix i es transforma? Com podem saber què consumim? Quan entres en una botiga o en un supermercat i poses al cistell una llauna de tonyina, moltes vegades no ets conscient de tot el que hi ha darrere. En una sèrie d’articles i vídeos, et contarem tot el (poc) que en sabem perquè la propera vegada que triïs una llauna de l’estanteria tenguis més informació del viatge que ha recorregut fins que decideixes comprar-la i menjar-te-la.

El sistema alimentari global és complex. L’explotació, la transformació, la distribució i la venda al consumidor d’aliments generen unes implicacions econòmiques, socials i mediambientals que no es poden menysprear. L’entramat és a vegades tan difícil de seguir i la informació tan poc transparent que com a persones consumidores perdem la noció del que consumim i de quina manera ha arribat a la nostra taula. Pel que fa a la llauna de tonyina, la informació sobre l’espècie, el lloc de pesca i l’estat de conservació de les espècies és habitualment molt escassa. Amb tota probabilitat, et podem dir que quan et menges una llauna, consumeixes tonyines d’espècies diferents i a vegades, a causa de l’escala global d’aquesta indústria, pescades en diferents zones de captura (zones FAO). Com pots veure, aquesta és una història amb moltes preguntes i algunes certeses.

Infografia ¿Què sabem de la llauna de tonyina?

Els túnids tropicals i la seva importància en el sistema alimentari (i a la llauna de tonyina)

Els túnids són una gran família de peixos a la qual pertanyen la tonyina vermella o la tonyina del nord, però no tots acaben a la llauna de tonyina que avui et menjaràs a l’entrepà o a l’ensalada. Un d’aquests grups l’anomenam túnids tropicals perquè es pesquen a les àrees tropicals i subtropicals de diversos oceans: Índic, Pacífic i Atlàntic. En concret, són tres espècies les que trobam majoritàriament a les llaunes de conserves de tonyina: tonyina de ventre ratllat (Katsuwonus pelamis), tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares) i tonyina d’ulls grossos (Thunnus obesus). Perquè et facis una idea de la importància que tenen a nivell comercial, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, en anglès), els darrers 10 anys, la tonyina de ventre ratllat és la tercera espècie més pescada del món i es consumeix majoritàriament en llauna. A més de la tonyina de ventre ratllat, també hi podràs trobar, tot i que no amb tanta freqüència, la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos, que també s’ofereixen fresques i congelades.

D’alguna manera, aquestes tres espècies es caracteritzen pel fet de ser molt gregàries, molt fèrtils i altament migratòries, i la seva distribució als oceans és molt àmplia. Aquestes particularitats fan que siguin preses abundants i molt interessants per a la indústria de la conserva, que necessita abastir-se de matèria primera en grans quantitats. A més de l’impacte directe de l’activitat pesquera, aquestes espècies també estan afectades per l’escalfament global del planeta, de manera que els darrers anys s’observa un desplaçament de les poblacions de tonyines tropicals cap a noves zones, amb la qual cosa s’amplia el seu rang de distribució, com és el cas de la presència de la tonyina de ventre ratllat en aigües del Mediterrani.

L’etiquetatge de la llauna

Ha arribat el moment de la veritat, ets davant una estanteria repleta de llaunes de tonyina, quina seria la informació ideal que hauries de trobar i quina és la que realment trobes? Almanco necessitaries saber-ne l’espècie, el lloc de pesca i l’estat de conservació. A diferència de l’etiquetatge de la tonyina fresca, la normativa és molt més laxa per a la tonyina en llauna. La directriu europea obliga a oferir informació nutricional i la data de consum preferent, i eximeix les conserveres de detallar-ne l’espècie, la zona o la manera en què es va pescar. Això dificulta molt una decisió de compra informada i responsable. Amb tot, algunes empreses conserveres i distribuïdores ofereixen més informació de l’exigida legalment, com la zona de captura (indicada amb el número de la zona FAO, que divideix les masses oceàniques per a la classificació i el control de les àrees pesqueres) o l’espècie. Algunes fins i tot disposen de sistemes de traçabilitat a les seves webs, però sovint aquesta informació només es pot esbrinar una vegada que hem obert el cartó que envolta el paquet de llaunes, ja que les dades són a l’interior.

Infografia sobre l'etiquetatge de la llauna de tonyina

Quin és l’estat de conservació de les tonyines tropicals?

Hi ha organismes que gestionen l’explotació dels recursos vius marins, entre d’altres, els túnids tropicals, en aigües internacionals i zones econòmiques exclusives de molts de països que són coneguts com a Organitzacions Regionals de Pesca (ORP). En concret, hi ha quatre ORP que gestionen les poblacions i pesqueries de túnids tropicals: ICCAT (Atlàntic), IOTC (Índic), WCPFC (Pacífic occidental i central) i IATTC (Pacífic oriental). Aquestes entitats, entre d’altres, avaluen els estats dels estocs i les pesqueries en les seves àrees de competència i desenvolupen mesures de gestió encaminades a assegurar que es mantenguin en nivells òptims que en garantesquin la sostenibilitat a llarg termini.

Com era d’esperar, els túnids tropicals desperten un gran interès per part de diversos països i pesqueries pel seu valor com a bé econòmic i de consum. En l’actualitat, els comitès científics de les ORP tonyinaires consideren que les distintes poblacions de tonyina ratllada no es troben sobreexplotades ni sotmeses a sobrepesca. Això no obstant, pel que fa a la tonyina d’ulls grossos i a la d’aleta groga hi ha àrees on s’han superat els nivells, com és el cas de la tonyina d’ulls grossos a l’Atlàntic o de la d’aleta groga a l’oceà Índic, que han provocat la posada en marxa de mesures per recuperar l’estat de les poblacions.

Infografia zones FAO, tonyines tropicals i estat de conservació

Zones FAO de pesca englobades dins de cadascuna de les quatre Organitzacions Regionals de Pesca (ORPs) que gestionen les espècies de túnids tropicals indicant-ne l’estat d’explotació. El consumidor de llaunes de tonyina té accés ocasionalment a la informació sobre les zones FAO i gairebé mai a l’estat d’explotació de les espècies.

A pesar de la gestió que es fa de les espècies i de la monitorització sobre la seva conservació, avui en dia la informació que ens arriba és completament insuficient. Queda molt camí per recórrer perquè les persones consumidores disposem de les dades que realment ens permetin prendre decisions responsables: les espècies, els orígens, els mètodes de pesca i l’estat de conservació. S’ha d’anar millorant fins que siguem capaços, entre els científics, la indústria i els gestors, de calcular la petjada de carboni, que indica l’impacte ambiental d’un producte.

Altres continguts sobre la llauna de tonyina a Planet Tuna:

La llauna de tonyina (II). El viatge de la llauna

Infografia El viatge de la llauna de la llauna de tonyina

Vídeo El viatge de la llauna de tonyina

Fonts:

FAO. 2020. El estado mundial de la pesca y la acuicultura 2020. La sostenibilidad en acción. Roma.

ISSF. 2021. Status of the world fisheries for tuna. Mar. 2021. ISSF Technical Report 2021-10. International Seafood Sustainability Foundation, Washington, D.C., USA.

Gephart, J. A., and Pace, M. L. (2015). Structure and evolution of the global seafood trade network. Environmental Research Letters10(12), 125014.

MSC. 2020. Marine Stewardship Council. Guía sostenible del atún.

Crippa, M., Solazzo, E., Guizzardi, D., Monforti-Ferrario, F., Tubiello, F. N., and Leip, A. J. N. F. (2021). Food systems are responsible for a third of global anthropogenic GHG emissions. Nature Food, 2(3), 198-209

Leyva, Laura & Reglero, Patricia & Moranta, Joan & Abascal, Francisco & Villasante, Sebastian. (2021). Tras la huella del atún listado (Katsuwonus pelamis) en el sistema alimentario: una especie relevante en el mercado y consumo español

Leyva, L., Agawin, N.,Reglero, P., Moranta,J.,Abascal,F.J.,Pascual-Alayón, P.J.,Rojo, V.,Monin, J.A., Gargiulo, F., Bonner, H.;Fernández, L.; Aguiló, A. (2022). Estudio de las pesquerías de atún tropical a través de los casos de las conservas y el faux poisson en África Oriental

Reglament (UE) Nº1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2011 sobre informació alimentària facilitada al consumidor

Reglament (UE) Nº1379/2013 del Parlament Europeu i del Consell d’11 de desembre de 2013 pel qual s’estableix l’organització comú de mercats al sector dels productes de la pesca i de l’aqïicultura

Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que s’aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris

Aquest contingut forma part del programa d’educació oceànica, Centinelas, i reflexiona sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 12, Consum i Producció Sostenible, 14, Vida Marina, 10, Reducció de les Desigualtats, i 2, Fam Zero.

Amb la col·laboració de: