Com afecta el canvi climàtic a la biodiversitat marina i la pesca artesanal a les Balears
________________
En els darrers 30 anys, la temperatura de la mar a les Illes Balears ha pujat 1,43 ºC. Pot semblar poc, però aquest canvi transforma profundament la vida sota l’aigua. Les espècies marines intenten adaptar-se a aquest nou escenari, i amb elles canvia també la forma de pescar els aliments que arriben als nostres mercats… i el que posem al plat.
Per exemple, el gerret, un peix molt lligat a la nostra tradició gastronòmica es desplaça cap a altres zones per trobar aigües més fresques. I no està sol. El jonquillo segueix el mateix camí. Aquests canvis a la biodiversitat marina afecten directament la pesca local.
Junt amb els pescadors, científics del Centre Oceanogràfic de Balears (IEO-CSIC) hem observat aquests canvis de prop i hem contrastat els coneixements dels professionals de la mar amb dades recollides en campanyes oceanogràfiques i registres de llotja. Volem entendre com el canvi climàtic està alterant els nostres mars i quin paper pot jugar la pesca artesanal en la seva protecció.
Noves espècies i canvis a les autòctones
Cada vegada és més habitual trobar a les nostres aigües peixos als què no estàvem acostumats. La sorella roncaire o el peix lloro de l’Atlàntic són espècies pròpies del sud del Mediterrani i de l’Atlàntic, que ara s’expandeixen cap al nord. Aquest fenomen es coneix com a meridionalització i és un dels signes de l’impacte del canvi climàtic al mar.
A més daquestes noves arribades, també veiem com algunes espècies invasores, com el cranc blau, procedent d’Amèrica, s’estableixen a les nostres costes cada cop amb més facilitat. A les Balears, la seva pesca està permesa per ajudar a gestionar-ne l’impacte. Sovint, aquests animals són afavorits per l’augment de temperatura i altres factors relacionats amb l’activitat humana. Aquest és un cas de tropicalització que suposa l’increment de l’abundància d’espècies d’aigües càlides.
D’altra banda, algunes espècies ja presents al nostre mar mostren canvis en el seu comportament. Pescadors han observat canvis que els científics estam estudiant per corroborar-los. Per exemple, han detectat que les llagostes retarden la seva reproducció: els estius comencen abans allargant-se en el temps, i les condicions òptimes per a la fresa arriben més tard. De manera similar, han advertit que la llampuga estén el seu pas per les nostres aigües fins ben entrada la tardor, i ara els pescadors les capturen més enfora de la costa. Fins i tot, han observat que els cicles de creixement poden canviar. Espècies com els servíoles, també anomenats verderols en etapes juvenils, estarien creixent més ràpid i madurant abans, cosa que modifica el seu comportament i distribució. Els primers a adonar-se d’aquests canvis sempre són els pescadors locals ja que repercuteixen en l’accés que tenen a les espècies, al cap i a la fi, a la feina diària.
La posidònia, al centre de l’ecosistema
En aquesta mar canviant, hi ha un ecosistema especialment vulnerable: les praderies de posidònia oceànica. Són autèntics pulmons marins que emmagatzemen carboni i donen refugi a una gran varietat d’espècies com l’orada, l’anfòs, el denton o el sard.
Però la posidònia és especialment sensible a l’augment de la temperatura de l’aigua que juntament amb la contaminació, el fondeig massiu d’embarcacions i altres activitats humanes deterioren aquests hàbitats clau per a la biodiversitat de les Illes Balears.
La pesca artesanal: una aliada de la mar
En aquest context, la pesca artesanal forma part de la solució. Parlem de petites embarcacions de menys de 12 metres, amb un o dos tripulants, que pesquen de dia i abasteixen el mercat local. Usen arts menors i tradicionals com el trasmallo, el palangre o les nanses, que són més selectives i menys agressives amb el medi marí.
Aquesta forma de pesca respecta l’estacionalitat de les espècies i s’adapta a la disponibilitat. A més, manté viu un coneixement valuós: el coneixement de generacions que han treballat a la mar amb respecte i vincle amb l’entorn.
Tot i això, en els últims 10 anys, la flota artesanal ha perdut un 18% de les seves embarcacions. Les causes: els canvis en biodiversitat, la disminució de l’abundància d’espècies, les regulacions pesqueres poc adaptades a la seva realitat i la manca de relleu generacional.
Menjar peix local també és una decisió climàtica
El canvi climàtic, juntament amb altres impactes humans, no només transforma el mar. També canvia què mengem i quan ho mengem. Així, els pescadors i pescadores s’han hagut d’adequar a la reducció de certes captures i la variació de les temporades de pesca, però també a l’activitat de vaixells d’esbarjo o de grans eslores i fenòmens meteorològics no habituals, molts d’ells conseqüència del canvi climàtic com les onades de calor.
Avui dia, gairebé el 90% del peix que consumim a les Balears ve de fora, tot i estar envoltats de mar. Molts productes recorren milers de quilòmetres i es consumeixen fora de temporada. Però hi ha una alternativa: tornar la vista al mar més proper. La producció i la distribució d’aliments representa el 26% de les emissions globals de CO2. Apostar per una pesca de proximitat, diversa i de temporada no només protegeix la biodiversitat i recolza els pescadors locals, sinó que també redueix la nostra petjada de carboni.
Què podem fer?
Científics i científiques del Centre Oceanogràfic de Balears (IEO-CSIC) treballem amb el sector pesquer per crear solucions de gestió adaptades als nous temps. Volem reforçar la biodiversitat marina i la viabilitat de la pesca artesanal en un entorn canviant.
Tots hi podem contribuir. Com?
- Compra peix de temporada
- Menja divers i tria espècies locals, potser menys conegudes però igual de saboroses
- Pregunta al mercat d’on ve el que compres
- Recolza els pescadors i pescadores de les Illes Balears
D’aquesta manera, la nostra llista de la compra tindrà una petjada de carboni menor, ajudarem a mitigar el canvi climàtic i col·laborarem amb la supervivència del sector de la pesca artesanal més proper.
