Un oceà sense tonyina: Què passa quan falta un depredador en un ecosistema marí?
________________
Autora: Hannah Bonner
La població de tonyina atlàntica (Thunnus thynnus) que es reprodueix al Mediterrani va estar molt a prop del col·lapse a principis de la dècada del 2000 a causa de la sobrepesca. Afortunadament, de llavors ençà la població s’ha recuperat gràcies a una combinació de normes de pesca estrictes i condicions climàtiques favorables. Però, i si no ho hagués fet? Què passaria si la tonyina vermella atlàntica s’hagués extingit o hagués esdevingut tan escassa que fos insignificant ecològicament i comercialment? Aquesta pregunta la va fer un alumne de secundària a Patricia Reglero, de Planet Tuna, i la resposta va ser molt més complicada del que esperàvem. Per què? Doncs, bàsicament, perquè els ecosistemes marins són increïblement complexos i totes les parts són interdependents, per la qual cosa no podem dir: “si l’espècie X desapareix, aquestes seran les conseqüències”. No sabem del cert què passaria si la tonyina vermella desaparegués, però ens en podem fer una idea a partir dels estudis d’altres espècies.
Menys depredadors = més preses…però no sempre
Si pensam en els efectes d’eliminar un depredador, és fàcil imaginar que augmentarà la població de les seves preses favorites (peixos i calamars, en el cas de la tonyina). I, a vegades, és així.Un cas ben conegut és el del bacallà del Nord-oest Atlàntic, que va ser durant segles el pilar econòmic d’una gran part de la costa de Nova Anglaterra i de l’Atlàntic canadenc. Quan va començar la pesca industrial als anys 60, les captures es dispararen, fins que arribaren al col·lapse el 1991: els pescadors hissaven les xares pràcticament buides. Les preses favorites del bacallà són els crancs de les neus, les gambes i els peixos petits, i, com era d’esperar, aquests tornaren més abundants. Alhora, les poblacions de foques augmentaren, aprofitant la gran abundància de preses, i també es varen veure afectats altres actors de l’ecosistema. Aquest efecte de dalt a baix s’anomena cascada tròfica. I no sempre és reversible: avui dia, el bacallà encara no s’ha recuperat.
Però no tots els casos són igualment predicibles. Un exemple sorprenent d’aquesta imprevisibilitat no va de peixos, sinó de mamífers marins. La dècada de 1980 la majoria de les espècies de balenes estaven a punt d’extingir-se. A l’oceà Austral, les balenes amb barbes s’alimenten de quantitats enormes de krill, un crustaci petit semblant a una gambeta que al seu torn s’alimenta de fitoplàncton. El fitoplàncton és el component fotosintètic del plàncton i la base de la xarxa alimentària marina, i només habita a les capes superiors de l’aigua il·luminades pel sol. Es podria esperar que amb l’escassesa de balenes les poblacions de krill augmentarien. Sorprenentment, va anar al revés. Resulta que les balenes tenen un paper important que es coneix com a bomba de nutrients. Se submergeixen, s’alimenten i, com que han de sortir a la superfície per respirar, sovint alliberen els excrements prop de la superfície, on serveixen de fertilitzant al fitoplàncton. I més fitoplàncton significa més aliment per al krill. Sense les balenes, el krill passava gana.
Les balenes també mouen els nutrients horitzontalment. Quan migren de les àrees d’alimentació a les àrees de part deixen de menjar, però continuen excretant orina, que és essencialment una pluja de composts que han portat dins el cos des de les àrees amb més nutrients.
I la tonyina? Tot i que encara queda molt per estudiar en el cas de les tonyines, és lògic que també actuïn com a bombes de nutrients. Una tonyina individual és molt més petita que una balena, però com que els túnids, sobretot els túnids tropicals, formen bancs de molts de milers d’individus, la seva biomassa total és enorme. La tonyina d’ulls grossos (Thunnus obesus) realitza migracions verticals diàries i neda fins a una profunditat d’uns 400 metres durant el dia per alimentar-se en l’anomenada capa de dispersió profunda, on abunden les preses. Després pugen a aigües menys profundes durant la nit, amb l’alliberament consegüent d’orina i excrements prop de la superfície, on els nutrients queden disponibles per al plàncton. Tot i que encara no s’ha estudiat, és molt probable que la tonyina d’ulls grossos actuï com a bomba de nutrient (vegeu el vídeo de Planet Tuna sobre la tonyina i la profunditat).
Els peixos com a magatzem de nutrients
Els cossos dels peixos són un magatzem de nutrients tan important que quan es treuen quantitats enormes de peix dels oceans, com en el cas de la pesca de túnids tropicals, hi ha una pèrdua de nutrients a la mar. Aquest fenomen pot ser significatiu en àrees on un mineral com el ferro escasseja, ja que és un dels nutrients que el fitoplàncton necessita i que abunda en els teixits dels peixos.
Mescla de capes oceàniques
Les aigües de l’oceà es divideixen en capes, majoritàriament determinades per la temperatura i la salinitat. Que l’aigua de les capes es mescli és una altra funció ecològica important, ja que porta els nutrients que s’han acumulat en una capa a altres on no són tan abundants. Les balenes, que migren verticalment, i també els peixos (i, fins i tot, en alguns casos, el krill, ja que són tan nombrosos) poden provocar prou moviment d’aigua perquè les capes es mesclin. Segons un estudi, un banc de 100 tonyines atlàntiques pot crear remolins verticals en una àrea de fins a 20 km2. Segons on passi, això pot ajudar a mesclar les aigües costaneres i les de la plataforma continental.
Impacte de les primeres etapes de la vida
En diverses etapes de la seva vida, un animal pot ser presa o depredador. En el cas de la tonyina atlàntica, en les primeres setmanes de vida, com a ou i com a larva, és font d’aliment per a molts depredadors diminuts i també per a peixos com els seitons, que s’alimenten per filtració. A mesura que les larves de tonyina creixen es tornen caçadores d’altres larves, que poden ser els seus germans més petits, o larves d’altres espècies, com la bacora (Thunnus alalunga). Un estudi al mar balear, al Mediterrani occidental, demostrà que a les poblacions locals de bacora els anava millor quan hi havia menys tonyina. I quan la població de tonyina va començar a recuperar-se, la de bacora va disminuir.
Canvis de comportament
Un altre efecte relacionat amb els depredadors és que canvia el comportament de les espècies presa. Segons l’estació, a Shark Bay, Austràlia, els taurons tigre habiten les praderies poc profundes de fanerògames (herbes) marines. Quan això passa, dofins, dugongs i cormorans es traslladen a aigües més profundes per evitar-los, encara que allà el menjar sigui menys abundant i pugui afectar la seva salut i la seva taxa reproductiva. Aquesta migració temporal d’espècies que s’alimenten de les pastures fa que es recuperin i també afecta l’ecosistema que creen aquestes pastures. En aquest cas, el fenomen ecosistèmic no té tant a veure amb la depredació dels taurons com amb la por que inspiren en les preses. Fins i tot la migració vertical de moltes espècies a aigües més profundes durant el dia és un comportament que va evolucionar com una manera d’evitar els depredadors que necessiten la llum del dia per caçar.
Aleshores, què passaria si la tonyina vermella atlàntica s’hagués extingit?
Pel que fa a la nostra icònica tonyina vermella atlàntica, hem vist que el més probable és que tengui funcions de reciclador de nutrients, i hem vist que pot provocar la mescla de diferents capes d’aigua. També és lògic pensar que la seva absència provocaria cascades tròfiques, especialment perquè altres grans depredadors com el peix espasa i els taurons també han estat objecte de sobrepesca, per la qual cosa no hi ha molts de candidats per assumir el seu paper. També hem vist com a les primeres etapes de vida són una font d’aliment i de depredació per a altres espècies. Les tonyines vermelles adultes tenen pocs enemics, però un nombre considerable són depredades per les orques a la zona de l’Estret de Gibraltar quan entren i surten del Mediterrani. Sembla que encara que no depenguin al cent per cent de les tonyines són un important afegit estacional a la seva dieta. D’altra banda, ens podem demanar: La desaparició de la tonyina vermella tendria un efecte sobre el comportament d’altres espècies pelàgiques? No ho sabem, ara per ara, ja que els comportaments d’espècies en aigües obertes són especialment difícils d’estudiar, però és una possibilitat. I una cosa més, com era la xarxa alimentària de la tonyina vermella al Mediterrani fa cent anys, abans de la pesca industrial? Estam estudiant una xarxa alimentària que ja està severament alterada?
Ja s’està investigant sobre els profunds efectes que cada part d’una xarxa alimentària té en la resta dels ecosistemes (vegeu el nostre vídeo sobre el paper de les bactèries a l’oceà, per exemple), i s’han desenvolupat aplicacions informàtiques per ajudar a gestionar la pesca considerant els efectes ecosistèmics que cal tenir en compte.
Esperem que la bona gestió de la tonyina vermella atlàntica doni com a resultat una població estable i que mai no tenguem l’oportunitat d’estudiar les conseqüències de la seva desaparició. Millor encara, podem desitjar una població pròspera de tonyina que augmenti prou per mostrar-nos com era el Mediterrani (i les altres àrees que freqüenta) abans de la pesca industrial, quan els adults reproductors gegants eren comuns. Aquesta sí que seria una lliçó ecològica fascinant!
Autora: Hannah Bonner
Il·lustracions: Flavia Gargiulo
Assessor científic: Bruce Robson
Coordinació: Patricia Reglero
Bibliografia
Frank, K. T., Petrie, B., Choi, J. S., & Leggett, W. C. (2005). Trophic cascades in a formerly cod-dominated ecosystem. Science (New York, N.Y.), 308(5728), 1621–1623. https://doi.org/10.1126/science.1113075
Doughty et al. (2015). Global nutrient transport in a world of giants
Proceedings of the National Academy of Sciences Oct 2015, 201502549; DOI:10.1073/pnas.1502549112
Ratnarajah L, Bowie AR, Lannuzel D, Meiners KM, Nicol S (2014) The Biogeochemical Role of Baleen Whales and Krill in Southern Ocean Nutrient Cycling. PLoS ONE 9(12): e114067. doi:10.1371/journal.pone.0114067
Environmental consequences of fishing practices. Online article
Griffiths S, Fuller L (2019) An updated ecosystem model of the eastern tropical Pacific ocean: analysis of ecological indicators and the potential impacts of FAD fishing on ecosystem dynamics. In: IATTC – 10th Meeting of the Scientific Advisory Committee. IATTC-SAC-10-15, San Diego, California
Heithaus, M. (2008). Predicting ecological consequences of marine top predator declines. Trends in Ecology & Evolution.
Le Mézo, Priscilla & Guiet, Jérôme & Scherrer, Kim & Bianchi, Daniele & Galbraith, Eric. (2022). Global nutrient cycling by commercially targeted marine fish. Biogeosciences. 19. 2537-2555. 10.5194/bg-19-2537-2022.
N. Daan et al. (1985). Predation by North Sea Herring Clupea harengus on Eggs of Plaice Pleuronectes platessa and Cod Gadus morhua. Article in Transactions of the American Fisheries Society · July 1985 DOI: 10.1577/1548-8659(1985)114<499:PBNSHC>2.0.CO;2
Huntley, Mark & Zhou, Meng. (2004). Influence of animals on turbulence in the sea. Marine Ecology-progress Series – MAR ECOL-PROGR SER. 273. 65-79. 10.3354/meps273065.
