Consells útils per comprar tonyina

Guia breu per comprar tonyina fresca o congelada

________________________

Llom tonyina al mercat

Quina diferència hi ha entre la tonyina d’aleta groga i el bonítol? Quin és el nom científic de la preuada tonyina vermella? I, sobretot, com puc saber quina tonyina estic comprant? A l’hora de consumir i adquirir tonyina, com més informació tenguem del producte, més responsable i encertada serà la compra.

Sabries distingir una tonyina vermella d’un bonítol del nord?

La tonyina vermella és, sens dubte, l’espècie que amb més freqüència ens ve al cap quan pensam o parlam de tonyina. Això no obstant, són nombroses les espècies de tonyina que es comercialitzen. Només de la preuadíssima tonyina vermella hi ha tres espècies diferents, la tonyina vermella atlàntica (Thunnus thynnus), la tonyina vermella del Pacífic (Thunnus orientalis) i la tonyina vermella del sud (Thunnus maccoyii), de les quals a Espanya es comercialitza la tonyina vermella atlàntica. Són moltes i variades les dificultats per identificar l’espècie de tonyina que consumim. La major part de les vegades no podem distingir-les a simple vista perquè es comercialitzen trossejades. Rarament tenim l’oportunitat de veure’n un exemplar sencer.

Tampoc no ajuda el nom comú amb el qual coneixem la tonyina. És habitual referir-se a una mateixa espècie amb noms diferents en llocs diferents o utilitzar el mateix nom per a diverses espècies. La confusió és evident també a les etiquetes, a pesar de la normativa estatal i comunitària que les regula.

L’etiquetatge: un dia al mercat

Parlant d’etiquetes… hem fet una passejada pel mercat i hem trobat tres cartells distints anunciant tonyina. El primer cartell anunciava TONYINA. El segon, TONYINA SÚPER “EXTRA”. El tercer cartell, TONYINA EXTRA DESCONGELADA. Què ens estan venent en els tres casos? Donam una ullada a la informació de les etiquetes.

Segons la regulació europea, la tonyina que es ven fresca o congelada hauria de dur sempre el nom científic a l’etiqueta. Aquest nom consta de dues parts, la primera indica el gènere i la segona, l’espècie. El gènere és el nom d’un grup d’animals estretament emparentats. Un exemple entre els mamífers és el gènere Canis, que inclou els cans, els llops, els coiots i els xacals. Les quatre espècies de tonyina més comunes comercialitzades fresques o congelades a Espanya són totes del mateix gènere, per la qual cosa la primera part del seu nom és el mateix: Thunnus thynnus (tonyina vermella atlàntica o tonyina d’aleta blava), Thunnus alalunga (tonyina blanca, bonítol del nord o bacora), Thunnus albacares (tonyina d’aleta groga) i Thunnus  obesus (tonyina d’ulls grossos). Les etiquetes que consultàrem en la nostra visita al mercat havien utilitzat com a nom genèric “tonyina” en els tres casos, tot i que, quan en consultàrem el detall, vàrem veure que l’espècie en venda en els tres casos era la tonyina d’aleta groga, l’espècie que respon al nom científic Thunnus albacares.

L’etiqueta també ha de donar informació sobre la zona de pesca on s’ha capturat la tonyina, per a la qual s’han d’utilitzar com a referència les zones FAO, les 19 àrees principals en què l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació classifica els oceans i que s’identifiquen amb un número específic. Recorda que de les quatre espècies venudes fresques més comunes només el Thunnus thynnus es captura al mar Mediterrani o a l’oceà Atlàntic, mentre que les altres tres, Thunnus alalunga, Thunnus albacares i Thunnus obesus, es capturen a tots els oceans. A la parada del mercat va ser difícil saber a simple vista la zona de pesca de la tonyina, ja que l’etiqueta només posava Zona FAO 51 i cap de nosaltres no recordava les zones FAO de memòria. A les altres dues etiquetes que consultàrem al mercat va ser més fàcil, ja que a més de la zona FAO s’especificava l’oceà Índic i Pacífic, respectivament. Aquestes tonyines venen de molt enfora!

El mètode de producció “Extractiva” ens indica que la tonyina no procedeix de l’aqüicultura, i només en un dels casos s’oferia informació més detallada sobre l’art de pesca utilitzat. La informació sobre la data i la presentació t’ajuden a conèixer si el peix és fresc i quina part del peix consumeixes. En el nostre cas, la data d’una de les tonyines era de 6 dies abans del dia de venda, mentre que la data de les altres dues era del mateix dia. Un dels grans problemes del frau és assegurar que es manté la cadena del fred. Normalment, la tonyina d’aleta groga o la tonyina d’ulls grossos ja s’han congelat al vaixell de pesca, i això s’hauria d’indicar en la venda. En el nostre cas va ser difícil saber només per l’etiqueta si la tonyina que ens venien ja s’havia congelat. Només en un dels casos això s’indicava clarament al cartell de venda. Aquesta informació és important saber-la, perquè si és així no s’ha de tornar a congelar. A les etiquetes que consultàrem al mercat, també hi trobàrem el país d’origen, que indica la bandera del vaixell de pesca, Espanya, les Maldives i Corea, respectivament.

Tonyines sense papers

Per a la tonyina vermella hi ha una regulació especial que obliga a tenir disponible el document de declaració de captura de tonyina vermella (abreviat com a DCA). Aquest document informa sobre l’origen de cada exemplar i n’assegura la traçabilitat fins al consumidor final. Aquest document no és obligatori per a la resta d’espècies. En la nostra visita al mercat no trobàrem tonyina vermella. Per assegurar-te’n l’autenticitat, sol·licita la documentació DCA si compres tonyina vermella. També pots sol·licitar la DCA als restaurants. La venda de tonyina vermella sense documentació és deguda normalment a les captures il·legals. Les dades de frau indiquen una gran variabilitat als mercats, amb valors que varien entre el 80%-70% i el 7%, segons el mercat i la part de la cadena de comercialització que s’analitzi.

Informació és poder

Demana informació. Hi ha una gran diferència de preu entre la tonyina vermella i qualsevol altra espècie de tonyina. I després de la nostra visita al mercat també podem dir que hi ha una gran diferència de preu, fins i tot per a la mateixa espècie, venuda a 42, 38 i 24 euros el quilo. Consulta el nom científic de l’espècie de tonyina que compres per saber si en pagues un preu just. A poc a poc, com més informació demanem, els consumidors podrem saber quina espècie de tonyina compram i consumir d’una manera més sostenible per assegurar la continuïtat del recurs.

Referències bibliogràfiques:

D’Amico P, Armani A, Gianfaldoni S, Guidi A (2016) New provisions for the labelling of fishery and aquaculture products: Difficulties in the implementation of Regulation (EU) n. 1379/2013. Marine Policy 71:147-156). 
Gordoa A, Carreras G, Sanz N, Viñas J (2017) Tuna Species Substitution in the Spanish Commercial Chain: A Knock-On Effect. PLoS ONE 12(1): e0170809.
Sotelo CG, Velasco A, Perez-Martin RI, Kappel K, Schroèder U, Verrez-Bagnis V, et al. (2018) Tuna labels matter in Europe: Mislabelling rates in different tuna products. PLoS ONE 13(5): e0196641.