DICCIOTUNA

La densitat de l’aigua de la mar no sempre és la mateixa. Depèn, sobretot, de la temperatura i de la salinitat. Normalment, com més freda i salada sigui l’aigua de l’oceà serà més densa. Cada any, a l’estiu, conflueixen prop de les Illes Balears, al mar Mediterrani, dues masses d’aigua de distinta densitat.

Animal amb tendència a agrupar-se. En les tonyines, aquest comportament s’observa durant les migracions. Ve del llatí gregarius, que significa que pertany a un ramat.

Cuc paràsit del grup dels nematodes que al llarg del seu cicle de vida s’allotja en peixos o calamars per acabar reproduint-se en un mamífer marí. Si consumim peix infectat, ens pot causar trastorns digestius i al·lèrgics (anisakiosi). Vegeu l’article i vídeos aquí

Infecció parasitària humana causada per cucs del gènere Anisakis presents en el peix o en cefalòpodes crus o poc fets. Afecta el tracte gastrointestinal i pot causar al·lèrgia. Si vols saber com evitar-la, mira els nostres articles i vídeos.

Estructures anatòmiques d’os o de cartílag que sostenen les brànquies dels peixos.

Animal marí invertebrat de la classe mol·luscs. Pops, calamars i sípies són alguns exemples de cefalòpodes. Constitueixen una part important de la dieta de molts depredadors marins, les tonyines incloses.

En biologia, el cicle de vida són els processos i canvis d’un organisme des d’una fase, com pot ser la reproducció, fins que es completa el cicle retornant a aquesta mateixa fase. Les tonyines comencen la seva vida com a ous, eclosionen com a larves i, posteriorment, es transformen en juvenils fins a arribar a l’edat adulta, en què són capaces de reproduir-se.

Acció per mitjà de la qual les cries de diversos animals abandonen l’ou. En els peixos, és el procés mitjançat el qual la larva produeix el trencament del còrion o embolcall de l’ou. En les tonyines, el primer que surt de l’ou és el cap de la larva.

Òrgan encarregat d’elaborar les cèl·lules reproductores masculines o femenines.

Organisme públic d’investigació espanyol dedicat a l’estudi dels oceans. Un dels centres de l’IEO és el Centre Oceanogràfic de les Illes Balears, situat a Mallorca.

Crustacis petits. Formen part de la dieta d’una gran varietat d’espècies de peixos i d’aus i mamífers marins. Realitzen grans migracions diàries pujant, durant la nit, des de les aigües profundes a la superfície de la mar, on el fitoplàncton, les algues unicel·lulars de què s’alimenten, és més abundant. A vegades s’agrupen, i es poden identificar perquè formen grans taques a la superfície de la mar. Pot ser hostatger intermediari de l’Anisakis.

Etapa primerenca en la vida d’un animal en què té una forma molt diferent a la dels adults. En els peixos, descriu el període de transició des de l’ou fins al juvenil. En les tonyines, la mida inicial és d’entre 3 i 4 mil·límetres de longitud. En aquesta etapa es produeix una gran mortalitat, ja que les larves són molt sensibles a les variables ambientals, com també a l’abundància d’aliment i als depredadors.

Els nematodes són uns cucs cilíndrics i generalment petits presents tant a la terra com a l’aigua. Són molt més comuns del que pensam; en un metre quadrat de fons marí pot haver-hi molts de milers d’individus. N’existeixen unes 20.000 espècies descrites, però es pensa que n’hi ha moltíssimes més que encara no s’han estudiat. Poden tenir tota mena d’estils de vida. Alguns, com l’Anisakis, són paràsits.

Columna vertebral incipient. A les tonyines, s’observa durant l’etapa larvària fins que la columna vertebral s’ha desenvolupat totalment.

Organisme que viu a costa d’un altre ésser viu que en surt perjudicat. Durant un temps, el paràsit i l’hostatger viuen junts. L’Anisakis és un paràsit que pot passar a través de diversos hostatgers abans d’arribar a l’hostatger final.

Agregació gran de peixos, generalment de la mateixa espècie, que es desplacen junts. Anomenada, també, banc de peix.

Peixos que passen la major part del seu cicle de vida a la zona d’aigua de l’oceà (o llac) que no és prop del fons ni de la costa. Aquesta classificació fa referència a l’hàbitat que ocupen distintes espècies (hàbitat pelàgic, en a uest cas) i comprèn des d’espècies de pelàgics petits, com la sardina o el seitó, fins a espècies de grans pelàgics, com els túnids

Conjunt de tots els fòssils descoberts fins ara. Els més antics són indicis de vida bacteriana en roques de més de tres mil milions d’anys, mentre que els més recents tenen uns quants milers d’anys. Els científics estudien el registre fòssil per saber com ha evolucionat la vida a la Terra.

El sac vitel·li és una bossa membranosa que en les larves de peixos conté les reserves energètiques que han d’alimentar-les durant les primeres hores o dies de vida, fins que siguin capaces d’ingerir menjar extern. En els ous d’aus l’anomenam rovell.

Expert que classifica els éssers vius en categories sistemàtiques i jerarquitzades per organitzar-los segons l’espècie, el gènere, la família, l’ordre, la classe, el fílum o divisió, el regne i el domini. Per exemple, la tonyina vermella atlàntica es classificaria com a espècie Thunnus thynnus, gènere Thunnus, família Scombridae, ordre Perciforme, classe Actinopterygii, fílum Chordata, regne Animalia.