Per què Colòmbia no és coneguda per la pesca de la tonyina, o no tant com l’Equador o el Perú?

__________________________

Hem rebut una pregunta de Jhon, de Colòmbia: Per què Colòmbia no és coneguda per la pesca de la tonyina, o no tant com l’Equador o el Perú? La presència de tonyines en aigües pacífiques de Colòmbia és menor que a l’Equador i al Perú? 

Fernando de la Gándara, del Centre Oceanogràfic de Múrcia (Espanya), respon: L’abundància de tonyina a les costes colombianes és molt semblant a la de les costes equatorianes. És sorprenent que el port de la costa del Pacífic que més desembarcaments de tonyina rep és el port equatorià de Manta (anomenada capital mundial de la tonyina), especialment de tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares) i bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis), tot i que també de tonyina vermella del pacífic (Thunnus orientalis). Aquesta ciutat és relativament prop de Colòmbia. Una de les principals raons per les quals Colòmbia no és un país immensament conegut per la pesca de la tonyina és que el sector pesquer marí colombià (la seva riquesa pesquera es basa fonamentalment en espècies dulciaqüícoles) va relativament endarrerit respecte a l’Amèrica Central i als seus veïnats de l’Amèrica del Sud, l’Equador, el Perú, Xile i l’Argentina, que són potències pesqueres. El consum de peix a Colòmbia és bàsicament d’aigua dolça, no d’aigua salada, i el peix estrella és la tilàpia. Increïblement, els principals productors de peix a Colòmbia són departaments que no tenen costa. Alguns analistes auguren un important creixement de les captures de tonyina durant els propers anys, tant a la costa del Pacífic com, especialment, a la pesqueria de tonyina d’aleta groga a la mar Carib.