Quines són les millors fonts d’investigació sobre els patrons migratoris de la tonyina d’ulls grossos i la d’aleta groga? Hi ha alguna diferència entre els patrons migratoris d’aquestes dues espècies?

__________________________

Mayana, del Brasil, ens demana: Quines són les millors fonts d’investigació sobre els patrons migratoris de la tonyina d’ulls grossos i la d’aleta groga? Hi ha alguna diferència entre els patrons migratoris d’aquestes dues espècies?

Li respon Iraide Artetxe d’AZTI i Hilario Murua d’International Seafood Sustainability Foundation:

El mètode més comú per estudiar la migració dels túnids, aquestes dues espècies incloses, és l’ús de tècniques de marcatge i recaptura amb marques artificials, que poden classificar-se en dos grans grups: convencionals i electròniques. En el marcatge convencional, els peixos es marquen amb una identificació que permet l’estimació dels patrons de moviment i les distàncies recorregudes quan el peix és recapturat. El marcatge electrònic, conegut també com a telemetria dels peixos, no requereix necessàriament la recaptura. D’altra banda, proporciona informació més detallada, amb dades com ara la posició diària del peix o les mesures dels paràmetres ambientals i fisiològics que experimenta l’exemplar marcat. En el cas concret de les tonyines d’ulls grossos i d’aleta groga, els estudis amb marcatge convencional i electrònic indiquen que, en termes generals, els patrons migratoris horitzontals d’ambdues espècies són bastant semblants: es produeixen moviments a gran escala entre l’hàbitat de reproducció (en aigües oceàniques tropicals) i les zones d’alimentació (en latituds oceàniques més meridionals i septentrionals). Aquestes grans migracions poden recórrer centenars o milers de milles. En canvi, sí que hi ha una diferència entre les migracions verticals diürnes d’aquestes dues espècies, ja que la tonyina d’ulls grossos és capaç de desplaçar-se a aigües més fredes i profundes que la d’aleta groga.

Entrant en els detalls, observam que els exemplars de la mateixa espècie poden mostrar patrons migratoris divergents en el curs de les seves vides, a causa de diferències de conducta entre exemplars (p. ex. “exploradors” i “residents”) i/o distintes dinàmiques subpoblacionals. Però el seguiment d’aquests patrons migratoris dins l’àrea de distribució de l’espècie és més complicat: els dispositius de marcatge electrònic poden proporcionar estimacions de geolocalització d’un peix concret, però no sempre és fàcil recopilar dades durant tota la seva vida, sia perquè el peix no reté la marca o perquè s’esgoten las bateries, entre altres motius. També podem analitzar la composició química dels teixits dels peixos, com els otòlits (els grànuls calcaris durs de l’orella interna), que poden reflectir l’entorn en el qual s’han trobat els peixos. Atès que la concentració d’alguns elements varia de manera predictible a l’oceà i entre regions oceàniques, la composició dels elements trobats en aquests teixits dels peixos (per exemple, els otòlits) pot associar-se a ubicacions oceàniques específiques i proporcionar així un marcatge geoespacial natural. Tot i que aquest enfocament mostra el potencial per desxifrar els patrons migratoris d’espècies amb grans migracions a una escala de conca oceànica, com la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos, de moment és més un objectiu que una realitat.

Fonts:

Fonteneau, A. i Hallier, J. P. (2015). Fifty years of dart tag recoveries for tropical tuna: A global comparison of results for the western Pacific, eastern Pacific, Atlantic, and Indian Oceans. Fisheries Research, 163, 7–22. 

McKenzie, J., Parsons, B., Seitz, A., Kopf, R., Mesa, M. i Phelps, Q. (2012). Advances in fish tagging and marking technology. American Fisheries Society.

Trueman, C. i St John Glew, K. (2019). Isotopic Tracking of Marine Animal Movement. A: K. Hobson & L. I. Wassenaar (eds.), Tracking Animal Migration with Stable Isotopes (segona edició, p. 137–172).