La llauna de tonyina III. Què és el faux poisson i per què hauria d’interessar-nos? Seguretat alimentària i pesqueries de túnids tropicals a Àfrica

________________

En aquest article veurem què és el faux poisson, la seva importància com a font de proteïna per a moltes persones a Àfrica, la relació que té amb la pesca de cèrcol internacional que opera en aigües atlàntiques i índiques d’Àfrica, el seu impacte social, mediambiental i econòmic i, finalment, analitzarem la necessitat que els organismes de gestió pesquera intervenguin. Anem repassant els factors pels quals aquest producte hauria d’interessar-nos.

El faux poisson és tècnicament la pesca accidental que els vaixells de pesca de cèrcol de tonyines tropicals (tonyina ratllada, principalment, i també tonyina d’aleta groga i tonyina d’ulls grossos) que operen en aigües de les costes d’Àfrica rebutgen per a la producció de la llauna de tonyina perquè no compleixen els requisits requerits per la indústria conservera o perquè són espècies no objectiu, és a dir, no són tonyines tropicals. Aquest romanent acaba als mercats locals africans. S’estima que al voltant d’un 16% de les captures de la pesca de cèrcol internacional de tonyines de l’Atlàntic acaba alimentant milions de persones a la costa occidental africana. Aquesta pesca accidental, coneguda com a faux poisson, és una de les fonts principals de proteïna en països com la Costa d’Ivori, el Senegal i Ghana. 

Un nombre considerable de vaixells de pesca de cèrcol dedicats a la tonyina operen en aigües de les costes occidental i oriental d’Àfrica. Tot i que la pesca de cèrcol és més selectiva que altres, la introducció de DCP (dispositius de concentració de peixos) ha augmentat les captures d’espècies no objectiu i de captures objectives que no compleixen els estàndards comercials per la seva mida o el seu estat. Entre aquestes espècies no objectiu hi ha taurons, túnids petits (E. alletteratus, A. thazard, A. rochei) i altres espècies com ara marlins i altres peixos ossis.

Aquestes captures han anat guanyant importància, tant per l’increment del volum de pesca com pel seu valor comercial, als mercats africans. Els vaixells pesquers estan obligats a desembarcar la totalitat de les captures al port, amb comptades excepcions, i les tonyines tropicals es venen al mercat internacional per a la producció de conserves de tonyina. Mentrestant, la resta recorre un camí molt diferent en mercats locals per a l’alimentació humana en fresc o fumada.

El cas de la Costa d’Ivori

A la costa d’Àfrica Occidental, el faux poisson es descarrega principalment al Senegal, a la Costa d’Ivori i a Ghana. Un dels ports més importants és el d’Abidjan, la capital de la Costa d’Ivori. Una part del faux poisson que s’hi desembarca prové dels vaixells de pesca de cèrcol internacionals procedents d’Espanya, França i Ghana, i l’altra part s’importa d’altres països propers, com el Senegal, on també s’hi desembarca. El consum de faux poisson és molt popular a la ciutat i té una gran importància econòmica i social per a la població local. Una part del peix desembarcat segueix el seu camí cap a altres ciutats de la Costa d’Ivori i altres països, com Burkina Faso i Mali. La tonyina que es queda a Abidjan forma part d’un plat molt conegut, garba, a base de peix fregit i sèmola que se serveix als bulliciosos garbadromes, restaurants de carrer especialitzats en aquest plat. Una altra qüestió que s’ha de tenir en compte és la deficiència de controls sanitaris a què se sotmet el faux poisson, que arriba congelat al port, però un cop els vaixells l’han descarregat, les condicions d’emmagatzematge i refrigeració són insuficients.

Seguretat alimentària i protecció de la biodiversitat

A l’hora de valorar aquest recurs ecològic i pesquer és difícil deslligar-ne les qüestions alimentàries, mediambientals i socials. L’alimentació és un repte a escala planetària i, en concret, a África, la pesca és crucial entre una població que s’espera que s’haurà multiplicat per quatre el 2100. Tot i que continua sent el continent que menys peix consumeix, el peix és la seva font principal de proteïna animal, i la necessitat de faux poisson en països com la Costa d’Ivori és molt alta, ja que s’ha arribat a la conclusió que el país pesca només un terç del peix que consumeix, mentre que la resta prové de les pesqueries de cèrcol internacionals o d’altres països. Qualsevol política o regulació dels descarts pesquers ha de tenir en compte aquesta necessitat. A pesar que darrerament es fa més seguiment de les captures accidentals i les lleis internacionals protegeixen els taurons, les mantes i altres espècies, encara s’han de fer moltes millores per tenir una informació fiable sobre la repercussió en la biodiversitat marina que permeti prendre les mesures adequades per a la seva gestió. 

 Un text d’Anna Aguiló

Experts consultats: Francisco Abascal, Pedro Pascual, Vanessa Rojo, Lourdes Ramos d’IEO Canarias, Justin Monin Amande de African Marine Expertise, Miguel Ángel Herrera d’OPAGAC i Laura Leyva (IEO)