PREGUNTA A UN CIENTÍFIC2021-08-12T16:55:33+00:00

PREGUNTA A UN CIENTÍFIC

Aquí teniu les preguntes que ens han fet fins ara. Si després de llegir-les et queda algun dubte, vés al final de la pàgina i envia’ns la teva pregunta amb el nostre formulari. Te la contestarem i l’afegirem aquí.

 

Què mengen les tonyines a les aigües de les Balears?

_______________________________

 

Marc, de Mallorca, demana: Què mengen les tonyines a les aigües de les Balears?

Contesta María Valls Mir, científica del Centre Oceanogràfic de les Balears.

En general, les tonyines són espècies oportunistes pel que fa a la seva alimentació, és a
dir, s’alimenten dels recursos que hi ha disponibles. Específicament a les Balears s’han
realitzat estudis d’alimentació de la tonyina vermella en l’etapa larvària durant els
primers 25 dies de vida (menys de 15 mil·límetres) i s’ha vist que s’alimenten de petits
crustacis del plàncton, copèpodes i cladòcers, però també són caníbals i mengen larves
més petites de tonyina vermella i altres espècies de tonyines.

Sobre els juvenils i els adults, en sabem menys coses. Sí que s’ha estudiat en detall
l’alimentació de la tonyina blanca (Thunnus alalunga) durant la reproducció en aigües
de les illes, que s’alimenta de peixos mesopelàgics com el fals espet de fonera,
mictòfids o peixos llanterna i petits crustacis que formen part del plàncton. Els peixos
mesopelàgics són espècies que passen el dia en aigües profundes i fosques entre els 200
i els 1000 metres i pugen a alimentar-se a la superfície durant la nit. La dieta de la
tonyina vermella podria ser similar a la de la tonyina blanca.

En altres zones del Mediterrani occidental, els juvenils i els adults de tonyina vermella
s’alimenten de peixos mesopelàgics i crustacis, però també mengen cefalòpodes com
ara calamars i peixos com la sardina i l’anxova. Algunes de les zones d’alimentació més
importants per a la tonyina vermella es troben a l’oceà Atlàntic, en latituds altes, on
s’alimenten de peixos molt abundants i rics en greix com les arengades i els verats.

Les onades de calor afecten els otòlits dels peixos i els desorienten tot afectant les migracions?

________________

Carlos, des de València, demana: Les onades de calor afecten els otòlits dels peixos i els desorienten tot afectant les migracions?

Respon Karin Hussy, de la Danish Technical University de Dinamarca:

Una onada de calor, que generalment té lloc durant un període de temps restringit, no té cap efecte sobre el desenvolupament dels otòlits. Els desplaçaments durant les onades de calor els
causen l’estrès fisiològic que es produeix als peixos i que els provoca que necessitin més menjar o aigües més fredes.

És cert que en condicions normals de temperatura i aliment els otòlits i els peixos creixen al mateix compàs, però si no és així hi haurà un desacoblament en què els otòlits es tornen relativament més grossos. En qualsevol cas, és un procés llarg que no està relacionat amb les onades de calor puntuals.

Quines són les millors fonts d’investigació sobre els patrons migratoris de la tonyina d’ulls grossos i la d’aleta groga? Hi ha alguna diferència entre els patrons migratoris d’aquestes dues espècies?

__________________________

Mayana, del Brasil, ens demana: Quines són les millors fonts d’investigació sobre els patrons migratoris de la tonyina d’ulls grossos i la d’aleta groga? Hi ha alguna diferència entre els patrons migratoris d’aquestes dues espècies?

Li respon Iraide Artetxe d’AZTI i Hilario Murua d’International Seafood Sustainability Foundation:

El mètode més comú per estudiar la migració dels túnids, aquestes dues espècies incloses, és l’ús de tècniques de marcatge i recaptura amb marques artificials, que poden classificar-se en dos grans grups: convencionals i electròniques. En el marcatge convencional, els peixos es marquen amb una identificació que permet l’estimació dels patrons de moviment i les distàncies recorregudes quan el peix és recapturat. El marcatge electrònic, conegut també com a telemetria dels peixos, no requereix necessàriament la recaptura. D’altra banda, proporciona informació més detallada, amb dades com ara la posició diària del peix o les mesures dels paràmetres ambientals i fisiològics que experimenta l’exemplar marcat. En el cas concret de les tonyines d’ulls grossos i d’aleta groga, els estudis amb marcatge convencional i electrònic indiquen que, en termes generals, els patrons migratoris horitzontals d’ambdues espècies són bastant semblants: es produeixen moviments a gran escala entre l’hàbitat de reproducció (en aigües oceàniques tropicals) i les zones d’alimentació (en latituds oceàniques més meridionals i septentrionals). Aquestes grans migracions poden recórrer centenars o milers de milles. En canvi, sí que hi ha una diferència entre les migracions verticals diürnes d’aquestes dues espècies, ja que la tonyina d’ulls grossos és capaç de desplaçar-se a aigües més fredes i profundes que la d’aleta groga.

Infografia amb tipus de marcatge

Entrant en els detalls, observam que els exemplars de la mateixa espècie poden mostrar patrons migratoris divergents en el curs de les seves vides, a causa de diferències de conducta entre exemplars (p. ex. “exploradors” i “residents”) i/o distintes dinàmiques subpoblacionals. Però el seguiment d’aquests patrons migratoris dins l’àrea de distribució de l’espècie és més complicat: els dispositius de marcatge electrònic poden proporcionar estimacions de geolocalització d’un peix concret, però no sempre és fàcil recopilar dades durant tota la seva vida, sia perquè el peix no reté la marca o perquè s’esgoten las bateries, entre altres motius. També podem analitzar la composició química dels teixits dels peixos, com els otòlits (els grànuls calcaris durs de l’orella interna), que poden reflectir l’entorn en el qual s’han trobat els peixos. Atès que la concentració d’alguns elements varia de manera predictible a l’oceà i entre regions oceàniques, la composició dels elements trobats en aquests teixits dels peixos (per exemple, els otòlits) pot associar-se a ubicacions oceàniques específiques i proporcionar així un marcatge geoespacial natural. Tot i que aquest enfocament mostra el potencial per desxifrar els patrons migratoris d’espècies amb grans migracions a una escala de conca oceànica, com la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos, de moment és més un objectiu que una realitat.

Infografia sobre otòlits

Fonts:

Fonteneau, A. i Hallier, J. P. (2015). Fifty years of dart tag recoveries for tropical tuna: A global comparison of results for the western Pacific, eastern Pacific, Atlantic, and Indian Oceans. Fisheries Research, 163, 7–22. 

McKenzie, J., Parsons, B., Seitz, A., Kopf, R., Mesa, M. i Phelps, Q. (2012). Advances in fish tagging and marking technology. American Fisheries Society.

Trueman, C. i St John Glew, K. (2019). Isotopic Tracking of Marine Animal Movement. A: K. Hobson & L. I. Wassenaar (eds.), Tracking Animal Migration with Stable Isotopes (segona edició, p. 137–172). 

Aquest contingut forma part del programa d’educació oceànica, Centinelas, i reflexiona sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible  14, Vida Marina.

Amb la col·laboració de:

¿Les tonyines ponen ous amb closca?

__________________________

Darl de Filipines pregunta: ¿Les tonyines ponen ous amb closca?

Ous tonyina vermella

Respon Fernando de la Gándara del Centre Oceanogràfic de Murcia: La tonyina vermella, com tots els teleòsts pelàgics, expulsa òvuls durant la posta, que posteriorment són fecundats amb esperma de dos o tres mascles que persegueixen la femella. Per tant, les tonyines no ponen ous sinó òvuls, que es transformen en ous un cop fecundats. Tant els òvuls com els ous són petites esferes cristal·lines, properes a 1 mm de diàmetre, envoltades per una fina membrana transparent. No hi ha cap closca.

Per què Colòmbia no és coneguda per la pesca de la tonyina, o no tant com l’Equador o el Perú?

__________________________

Hem rebut una pregunta de Jhon, de Colòmbia: Per què Colòmbia no és coneguda per la pesca de la tonyina, o no tant com l’Equador o el Perú? La presència de tonyines en aigües pacífiques de Colòmbia és menor que a l’Equador i al Perú? 

Fernando de la Gándara, del Centre Oceanogràfic de Múrcia (Espanya), respon: L’abundància de tonyina a les costes colombianes és molt semblant a la de les costes equatorianes. És sorprenent que el port de la costa del Pacífic que més desembarcaments de tonyina rep és el port equatorià de Manta (anomenada capital mundial de la tonyina), especialment de tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares) i bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis), tot i que també de tonyina vermella del pacífic (Thunnus orientalis). Aquesta ciutat és relativament prop de Colòmbia. Una de les principals raons per les quals Colòmbia no és un país immensament conegut per la pesca de la tonyina és que el sector pesquer marí colombià (la seva riquesa pesquera es basa fonamentalment en espècies dulciaqüícoles) va relativament endarrerit respecte a l’Amèrica Central i als seus veïnats de l’Amèrica del Sud, l’Equador, el Perú, Xile i l’Argentina, que són potències pesqueres. El consum de peix a Colòmbia és bàsicament d’aigua dolça, no d’aigua salada, i el peix estrella és la tilàpia. Increïblement, els principals productors de peix a Colòmbia són departaments que no tenen costa. Alguns analistes auguren un important creixement de les captures de tonyina durant els propers anys, tant a la costa del Pacífic com, especialment, a la pesqueria de tonyina d’aleta groga a la mar Carib.

A les costes del Perú, quin tipus de bonítol s’hi troba?

__________________________

Hem rebut una pregunta de Jhon, de Colòmbia: A les costes del Perú, quin tipus de bonítol s’hi troba, Sarda sarda o Sarda chiliensis chiliensis?

Fernando de la Gándara, del Centre Oceanogràfic de Múrcia (Espanya), respon: La (sub)espècie de bonítol que es troba a les costes del Perú és la Sarda chiliensis chiliensis. L’espècie Sarda sarda es troba únicament a l’oceà Atlàntic, també al mar Mediterrani i a la mar Negra.

Quines mides i profunditat ha de tenir un tanc d’aigua per criar una tonyina vermella? i una tonyina d’aleta groga?

_____________________________________

Hem rebut una pregunta anònima: quines mides i profunditat ha de tenir un tanc per criar una tonyina vermella d’un mes? i una tonyina d’aleta groga?

Persona fent tasques de manteniment a un tanc d'aigua de ICAR Múrcia

Patricia Reglero de Planet Tuna respon: hi ha diferents tancs d’aigua on es pot tenir tonyines vermelles d’un mes. Per tenir una millor visió de les instal·lacions que utilitzem per al nostre treball experimental, podeu consultar la pàgina web d’ICAR (Infraestructura de Recerca de la tonyina vermella a Múrcia, sud-est d’Espanya). Els dipòsits més adequats són els descrits en aquesta pàgina web com a Instal·lació D) Instal·lació de deslletament: unitat de deslletament de tonyina juvenil que consta d’un dipòsit cilíndric de 100 m3, quatre de 50 m3 i 4 de 20 m3 amb el sistema de recirculació i tractament d’aigües associats. No treballem amb tonyina d’aleta groga ja que aquesta espècie no es troba al Mar Mediterrani, però sí ho fan a Panamà i podeu veure una descripció dels seus tancs a la seva pàgina web.

Quantes espècies de tonyina podem trobar a les aigües de Costa Rica?

__________________________

Eytan, de Costa Rica, demana: Quantes espècies de tonyina podem trobar a les aigües de Costa Rica?

Infografia dels túnids que podem trobar a les aigües del Pacífic i el Carib de Costa Rica

Contesta David Die, de la Universitat de Miami:

Costa Rica té oceans a ambdós costats, el Pacífic i el Carib, per tant té accés a les espècies d’ambdós ecosistemes. Al Pacífic hi ha espècies de tonyines tropicals: tonyina d’ulls grossos, tonyina d’aleta groga i bonítol de ventre ratllat. Aquesta zona és molt productiva per la surgència que s’hi produeix, és a dir, les masses d’aigües profundes riques en aliment que s’apropen a la costa. Hi ha una gran activitat extractiva de grans pesqueries de cèrcol i palangre dirigides a aquestes espècies. També s’han documentat captures de tonyina vermella del Pacífic i de tonyina blanca del Pacífic en alta mar fora de la zona econòmica exclusiva de Costa Rica, però són petites en comparació amb les de tonyines tropicals.

Les tres espècies de tonyines tropicals que trobam al Pacífic (tonyina d’ulls grossos, tonyina d’aleta groga i bonítol de ventre ratllat) també es localitzen a les zones d’alta mar del Carib. Això no obstant, la costa caribenya és molt poc productiva en matèria de peixos pelàgics que viuen en alta mar, com ara les tonyines. És per això que la pesca comercial de túnids és escassa en aquesta zona, tot i que sí que hi trobam pesca esportiva.

Un bon recurs per conèixer la localització de les espècies és l’atles de túnids de la FAO 

Per què és tan difícil pescar tonyines des de la costa?

__________________________

Ibon, des de Bilbao, ens demana: Per què és tan difícil pescar tonyines des de la costa? 

Infografia sobre la tonyina d'ulls grossos i la profunditat en relació a les hores del dia i la temperatura de l'aigua

Infografia sobre la tonyina d’ulls grossos i la profunditat en relació a les hores del dia i la temperatura de l’aigua

Respon Patricia, de Planet Tuna: La resposta està relacionada amb la pregunta que contestàrem l’altre dia sobre la profunditat en la qual viuen les tonyines. Com ja comentàrem, la majoria de les espècies de tonyina, quan són adultes, viuen en alta mar, en aigües molt profundes, encara que a vegades s’apropen a la costa.

Tot i així, hi ha espècies més costaneres, com la melva, i espècies més oceàniques, com la tonyina vermella. Normalment, les tonyines s’apropen a la costa cercant aliment. A més, és més freqüent que s’acostin a la costa durant l’etapa juvenil, a vegades fins i tot en grans grups. Aquestes zones de concentració de juvenils s’anomenen zones d’alevins. Per això, si pesques des de la costa un peix de les espècies més oceàniques segurament serà un juvenil, mentre que entre les espècies més costaneres, com la melva, tal vegada puguis pescar també adults. 

Pots veure el vídeo de profunditats al nostre canal.

A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?

__________________________

Alumnes del Liceu francès de Palma ens demanen: A quina profunditat viuen les tonyines? I Fermín, de Valladolid, ens demana: A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?

Profunditat a la que poden baixar les diferentes espècies de tonyines

Respon Patricia, de Planet Tuna, i Molly Lutcavage, de Large Pelagic Research Center: La profunditat en què viuen les tonyines o la profunditat màxima a la qual poden baixar depèn de l’espècie, de la seva fisiologia, de l’estadi de desenvolupament i de la temperatura, la llum i l’abundància de preses.

Perquè sigui més senzill entendre-ho, imaginem la mar com una columna d’aigua de 1.500 metres de longitud en la qual vas submergint-te un dia d’estiu. A la superfície hi ha més llum i la temperatura és més elevada que a les zones més profundes, on no arriba la llum del sol, per la qual cosa les aigües es tornen obscures i fredes. Els ous de totes les tonyines necessiten aigües calentes, per això són a la superfície. A més, suren. També les larves necessiten molta llum per veure les preses entre el plàncton i temperatures calentes per sobreviure. Així que podem generalitzar que durant el primer mes de vida totes les tonyines viuen en aigües superficials, normalment en els primers 20-30 metres. També podem generalitzar que les tonyines, mentre es reprodueixen, es troben sobretot en les aigües més superficials perquè els ous neixin on les condicions ambientals són millors per a la supervivència.

Quan creixen, les tonyines desenvolupen músculs i aletes per poder nedar i accelerar ràpidament. També desenvolupen la capacitat d’encalentir la temperatura corporal per sobre de la temperatura de l’aigua, la qual cosa els permet suportar aigües fredes a més d’encalentir els ulls i millorar la visió amb poca llum. Normalment, les tonyines adultes viuen entre els 100-400 metres de profunditat, tot i que la profunditat exacta varia entre individus i espècies. En general, durant el dia, més que de nit, les tonyines són en aigües més profundes. També és habitual que les tonyines facin exploracions fins a les aigües més profundes per cercar preses. La tonyina vermella i la tonyina d’ulls grossos són dues de les espècies que baixen fins a aigües més profundes, entre els 600 i més de 1.000 metres.

Pots veure el vídeo de profunditats al nostre canal.

Es poden reproduir tonyines d’ubicacions geogràfiques diverses (de l’Atlàntic amb les del Pacífic o del sud)?

__________________________

David, de Suècia, demana: Es poden reproduir tonyines d’ubicacions geogràfiques diverses (de l’Atlàntic amb les del Pacífic o del sud)?

Contesta Fernando de la Gándara, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Múrcia:

La tonyina vermella de l’Atlàntic (Thunnus thynnus) i la del Pacífic (Thunnus orientalis) es consideraren subespècies de la mateixa espècie fins al 2003. Encara que no coexisteixen en el mateix espai geogràfic, la hibridació és segurament possible. Probablement també ho és amb la tonyina vermella del sud (Thunnus maccoyii). En aquest cas, T. orientalis i T. maccoyii coexisteixen, però les hibridacions deuen ser mot rares perquè no hi ha coincidència en les seves àrees de reproducció.

Com es pot distingir externament una tonyina vermella mascle d’una tonyina vermella femella?

____________________

José Antonio, d’Isla Cristina, demana: Com es pot distingir externament una tonyina vermella mascle d’una tonyina vermella femella?

Contesten Patricia Reglero i Samar Saber, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia:

Il·lustració de les les gònades femenines i masculines de la tonyina vermella

Gònades femenines i masculines de tonyina vermella

Una tonyina vermella mascle i una tonyina vermella femella no poden diferenciar-se externament. Però si se’n captura un exemplar durant el període reproductiu, a la nit, quan ponen els ous, i es fa un massatge abdominal, és possible que surti esperma o òvuls que ens permetin identificar-ne el sexe. El període reproductiu al Mediterrani és entre el juny i el juliol.

¿Hi ha registres de tonyina d’ulls grossos (Thunnus Obesus) i de bacora (Thunnus Alalunga) a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve portuguès?

__________________________

Francisco, de Huelva, ens demana: ¿Hi ha registres de tonyina d’ulls grossos (Thunnus Obesus) i de bacora (Thunnus Alalunga) a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve portuguès?

Contesten David Macias i Sámar Saber de l’Institut Espanyol d’Oceanografia:

Mapa de distribució aproximada de la bacora i tonyina d'ulls grossos a la Mediterrània oriental i l'Algarve portuguès

Esquema de distribució d’espècies aproximat

Sí que hi ha registres de tonyina d’ulls grossos i de bacora a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve, l’Institut Espanyol d’Oceanografia ha identificat genèticament exemplars de juvenils d’ambdues espècies. Quan són joves, les dues espècies s’assemblen molt i es poden arribar a confondre. Alguns pescadors de palangre de Huelva han pescat tonyines d’ulls grossos, alguns anys, prop del cap de Sao Vicente. En aquestes zones, la distribució de la tonyina d’ulls grossos està al límit i se’n troben pocs exemplars, tot i que els darrers anys la flota cantàbrica en captura cada vegada més. A la resta del Mediterrani i al Cantàbric, la bacora s’ha estès molt. A les Illes Balears, una de les zones de reproducció de tonyines més important del Mediterrani, no hem identificat mai larves de tonyina d’ulls grossos, mentre que les de bacora són comunes.

Quin va ser el primer animal marí?

__________________________

Dylan de 5 anys demana: Quin va ser el primer animal marí?

Dibuix-sobre-el-primer-animal-marí

Respon n’Aina de Planet Tuna: el primer animal marí aparegué a la mar a un període geològic anomenat Eriacàric, ara farà uns 560 milions d’anys. Aquests primers animals eren molt estranys, com pots comprovar a la imatge. Alguns no es movien, i pareix a ser que filtraven nutrients de l’aigua que els envolta. Altres es desplaçaven lentament. Es podien permetre ser blans i indefensos perquè encara no havia evolucionat cap animal depredador. Alguns dels més coneguts són Dickinsonia, que recorda un poc a una truita, Arborea, amb aspecte de fulla de planta vertical, i Spriggina, que és un dels que tenia la capacitat de desplaçar-se.

Al període següent, el Càmbric, aparegueren els primers depredadors, i molts animals nous amb tot tipus de defenses: coquines, espines, pinces i més, i desaparegueren els animals de l’Ediacàric.

El primer peix també aparegué al Càmbric. Si vols saber més en relació als primers peixos, pots mirar aquest vídeo o aquest article.

El primer animal marí va ser també el primer animal de tot el planeta, perquè la vida a terra ferma va tardar en desenvolupar-se, i no hi va haver animals terrestres fins bastant més endavant, al període Silúric.

Quin és el peix més petit?

______________________

Juan Andrés, de 5 anys, demana: Quin és el peix més petit?

Dibuix del peix més petit

Responen Aina i Anna, de Planet Tuna: Hi ha competència per ser el peix més petit. Segons l’Australian Museum, hi ha tres espècies que podrien ostentar la distinció de ser els peixos més diminuts. Un és el Paedocypris progenetica, un peixet d’aigua dolça de Sumatra amb una longitud màxima de 10.3 mm. El segon, el Photocorynus spiniceps, no el tenim en compte perquè només és minúscul el mascle (6.2 mm), que parasita sobre la femella, que és moltíssim més grossa (46 mm). El tercer és l’Schindleria brevipinguis. Científics australians sostenen que aquest peix tan petit que habita a la Gran Barrera de Corall, amb una longitud màxima de 10 mm, és el peix de talla més petita. Basen la seva afirmació en el fet que aquest peix és, a més del més curt, el més lleuger. Aleshores, l’Schindleria brevipinguis se’n duria el premi en la categoria de peix més petit.

Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

___________________________

Ibon des de Bilbao, demana: Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

Especies de tonyines que habiten a l'Oceà Atlàntic

Respon Patricia de Planet Tuna: Pel que fa a la pregunta sobre quines espècies de tonyines hi ha a l’Atlàntic, totes les espècies de tonyines que hi ha al Mediterrani també són a l’Atlàntic, i les pots consultar aquí. Però, a més, d’entre les espècies de tonyines que hi ha a l’Atlàntic es poden trobar espècies de tonyines tropicals que no es troben al Mediterrani, en particular, la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos. La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que és l’organització que se n’encarrega de la gestió a l’oceà Atlàntic, té una llista de 104 espècies de tonyines, espècies similars i taurons que pots consultar a la pàgina web  a l’apartat espècies. D’algunes de les espècies, n’anirem publicant informació a Planet Tuna.

Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

________________

Claudio, de la Corunya, demana: Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

Respon Patricia de Planet Tuna: Hem tardat més del que esperàvem a contestar aquesta pregunta perquè després de consultar els experts i de llegir treballs científics ens hem adonat que encara desconeixem molts detalls de l’ecologia d’aquesta espècie. Per exemple, alguns estudis indiquen que la tonyina d’aleta groga és només una població que es reprodueix a ambdós costats de l’Atlàntic, mentre que altres estudis suggereixen la presència de dues grans poblacions d’aleta groga a l’Atlàntic, la de l’est i la de l’oest. En l’actualitat, la gestió d’aquesta espècie es realitza com si fos només una població, la qual cosa indica que s’han de fer molts més estudis d’investigació.

Il·lustració científica Thunnus Albacares o Tonyina d'Aleta Groga

Comencem pel que sabem. El cicle de vida de la tonyina d’aleta groga és un dels que més bé es coneixen d’entre les distintes espècies de tonyina, ja que l’Inter-American Tropical Tuna Commission té uns laboratoris a Achotines (Panamà) en els quals des de fa anys els experts n’estudien el desenvolupament. El cicle de vida de gairebé totes les tonyines és molt semblant durant l’etapa d’ou i larva. Així que pots consultar el nostre article sobre el cicle de vida de la tonyina vermella perquè fins a l’etapa juvenil ambdues espècies mostren un desenvolupament molt similar. De fet, els ous són tan semblants que és difícil identificar-los a primera vista i les larves gairebé només es distingeixen pels pigments. -Les dues espècies es diferencien molt més en l’etapa d’adult. La tonyina d’aleta groga assoleix una mida més petita d’adult que la tonyina vermella (tot i que pot arribar als dos metres). És capaç de reproduir-se abans, a partir dels dos anys de vida, mentre que la tonyina vermella comença l’etapa reproductiva a partir dels 4-6 anys. Ho fa durant alguns mesos seguits en aigües tropicals, al golf de Mèxic, al sud de la mar Carib, al Senegal i al golf de Guinea.

Mapa hàbitats i àrees de reproducció de la Tonyina d'Aleta Groga

Sobre les rutes de migració de la tonyina d’aleta groga, el nostre company Miguel Cabanellas, científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, ens comenta que sabem moltes menys coses sobre aquest tema que sobre el seu cicle de vida. Se sap molt poc sobre el seu patró de migració. El que sembla que és ben clar és que l’espècie es desplaça a la recerca de zones òptimes per alimentar-se, per exemple a zones amb afloraments de nutrients, o per a l’aparellament, que requereix, entre altres coses, que la zona tengui una temperatura adequada per a la supervivència dels ous i les larves. Les principals zones de reproducció i fresa de la població de l’oest són el golf de Mèxic (del maig al juliol), juntament amb la zona sud de la mar Carib (de l’octubre al març). El mateix passa amb les zones on fa la posta la població de l’est: el Senegal (de l’abril al juny) i el golf de Guinea (de l’octubre al març). Pareix que aquesta darrera zona (el golf de Guinea) no només és una àrea principal de posta, sinó també una zona clau per al reclutament, que és el moment en què, pel fet d’haver superat una mida determinada o per altres raons, els peixos comencen a ser objecte de pesca per primera vegada. Els juvenils nascuts en aquesta zona realitzen migracions prop de la costa africana nord-sud cercant aigües càlides i amb més abundància d’aliment, per a després dispersar-se quan són adults per tot l’Atlàntic tropical. De fet, alguns estudis suggereixen que els adults realitzen migracions transoceàniques i que probablement hi hagi una zona central a l’Atlàntic (30º W) on adults d’ambdues poblacions es reunesquin per reproduir-se.

Kitchens, L. L. (2017). Origin and Population Connectivity of Yellowfin Tuna (Thunnus albacares) in the Atlantic Ocean (Doctoral dissertation, Texas A&M University).

Margulies, D., Scholey, V. P., Wexler, J. B., & Stein, M. S. (2016). Research on the reproductive biology and early life history of yellowfin tuna Thunnus albacares in Panama. In Advances in tuna aquaculture (pp. 77-114). Academic Press.

Quin és el depredador natural de la tonyina?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen: Quin és el depredador natural de la tonyina?

Respon Patricia, de Planet Tuna: Quan pensam en una tonyina, pensam normalment en un peix gros de la part superior de la cadena alimentària. Però hem de recordar que una tonyina neix d’un ou d’1 mil·límetre, així que els seus depredadors canvien molt durant la seva vida. Quan només tenen uns dies de vida, és a dir, durant la seva fase vital d’ou i larva, els seus depredadors són normalment altres larves de peixos, fins i tot de la mateixa espècie, i invertebrats, com per exemple les meduses. A mesura que creixen poden nedar a més velocitat i escapar dels depredadors més petits. Aleshores, els seus depredadors són altres peixos, però quan arriben a la mida adulta només els grans depredadores poden alimentar-se de tonyina, la qual cosa inclou altres tonyines molt més grosses, espècies afins, taurons grossos i orques. I els humans.

Les tonyines dormen? Com dormen?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen: Les tonyines dormen? Com dormen?

Responen Patricia i Aina, de Planet Tuna: En primer lloc, s’hauria de definir què entenem per dormir. En els humans, dormir es relaciona amb tancar les parpelles, deixar de moure el cos i, en molts de casos, anar-se’n al llit. Quan desapareix la llum, la nostra glàndula pineal segrega melatonina i el nostre cos reconeix que és hora d’“apagar les neurones”. Si mentre dormim mesuràssim l’activitat elèctrica del cervell, amb un encefalograma, per exemple, podríem identificar un patró distint al que mesuraríem quan estam desperts.

Les tonyines no tenen parpelles, de manera que sempre tenen els ulls oberts. Aquest fet, per si mateix, no necessàriament indica que no dormin; nosaltres no podem tancar les orelles i, no obstant això, dormim. Les tonyines tampoc no poden deixar de nadar mai perquè necessiten l’oxigen que obtenen de l’aigua i que filtren mentre es mouen. A vegades, si mires en un tanc on hi ha larves o juvenils de tonyina, sembla que durant la nit es mouen més lentament, però, tot i que ho hem intentat, no hem aconseguit encara mesurar la seva velocitat de natació a les fosques ni hem estat capaces d’enregistrar-les sense llum. I sembla que l’activitat del cervell amb què caracteritzam el son en els mamífers no és similar en els peixos. El que sí que s’ha vist és que la tonyina segrega melatonina, tot i que encara no sabem molt bé quina és la relació entre el ritme diari i la segregació. De manera que de moment només podem dir que tot i que no hi ha cap evidència científica que dormin, probablement entren en algun estat similar en què descansen i estalvien energia.

SI ENCARA TENS ALGUN DUBTE, PREGUNTA

    Go to Top