Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?
________________
Claudio, de la Corunya, demana: Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?
Respon Patricia de Planet Tuna: Hem tardat més del que esperàvem a contestar aquesta pregunta perquè després de consultar els experts i de llegir treballs científics ens hem adonat que encara desconeixem molts detalls de l’ecologia d’aquesta espècie. Per exemple, alguns estudis indiquen que la tonyina d’aleta groga és només una població que es reprodueix a ambdós costats de l’Atlàntic, mentre que altres estudis suggereixen la presència de dues grans poblacions d’aleta groga a l’Atlàntic, la de l’est i la de l’oest. En l’actualitat, la gestió d’aquesta espècie es realitza com si fos només una població, la qual cosa indica que s’han de fer molts més estudis d’investigació.
Comencem pel que sabem. El cicle de vida de la tonyina d’aleta groga és un dels que més bé es coneixen d’entre les distintes espècies de tonyina, ja que l’Inter-American Tropical Tuna Commission té uns laboratoris a Achotines (Panamà) en els quals des de fa anys els experts n’estudien el desenvolupament. El cicle de vida de gairebé totes les tonyines és molt semblant durant l’etapa d’ou i larva. Així que pots consultar el nostre article sobre el cicle de vida de la tonyina vermella perquè fins a l’etapa juvenil ambdues espècies mostren un desenvolupament molt similar. De fet, els ous són tan semblants que és difícil identificar-los a primera vista i les larves gairebé només es distingeixen pels pigments. -Les dues espècies es diferencien molt més en l’etapa d’adult. La tonyina d’aleta groga assoleix una mida més petita d’adult que la tonyina vermella (tot i que pot arribar als dos metres). És capaç de reproduir-se abans, a partir dels dos anys de vida, mentre que la tonyina vermella comença l’etapa reproductiva a partir dels 4-6 anys. Ho fa durant alguns mesos seguits en aigües tropicals, al golf de Mèxic, al sud de la mar Carib, al Senegal i al golf de Guinea.
Sobre les rutes de migració de la tonyina d’aleta groga, el nostre company Miguel Cabanellas, científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, ens comenta que sabem moltes menys coses sobre aquest tema que sobre el seu cicle de vida. Se sap molt poc sobre el seu patró de migració. El que sembla que és ben clar és que l’espècie es desplaça a la recerca de zones òptimes per alimentar-se, per exemple a zones amb afloraments de nutrients, o per a l’aparellament, que requereix, entre altres coses, que la zona tengui una temperatura adequada per a la supervivència dels ous i les larves. Les principals zones de reproducció i fresa de la població de l’oest són el golf de Mèxic (del maig al juliol), juntament amb la zona sud de la mar Carib (de l’octubre al març). El mateix passa amb les zones on fa la posta la població de l’est: el Senegal (de l’abril al juny) i el golf de Guinea (de l’octubre al març). Pareix que aquesta darrera zona (el golf de Guinea) no només és una àrea principal de posta, sinó també una zona clau per al reclutament, que és el moment en què, pel fet d’haver superat una mida determinada o per altres raons, els peixos comencen a ser objecte de pesca per primera vegada. Els juvenils nascuts en aquesta zona realitzen migracions prop de la costa africana nord-sud cercant aigües càlides i amb més abundància d’aliment, per a després dispersar-se quan són adults per tot l’Atlàntic tropical. De fet, alguns estudis suggereixen que els adults realitzen migracions transoceàniques i que probablement hi hagi una zona central a l’Atlàntic (30º W) on adults d’ambdues poblacions es reunesquin per reproduir-se.
Kitchens, L. L. (2017). Origin and Population Connectivity of Yellowfin Tuna (Thunnus albacares) in the Atlantic Ocean (Doctoral dissertation, Texas A&M University).
Margulies, D., Scholey, V. P., Wexler, J. B., & Stein, M. S. (2016). Research on the reproductive biology and early life history of yellowfin tuna Thunnus albacares in Panama. In Advances in tuna aquaculture (pp. 77-114). Academic Press.