Tonyines que crien al Mediterrani

Qui són i com arriben aquí

__________________

El Mediterrani occidental: un bon lloc per començar l’aventura de la vida

Aigües càlides amb aliment suficient perquè progressi el nombre més gran possible de larves. Es podria dir que aquestes són les condicions indispensables perquè les tonyines de diferents espècies triïn el Mediterrani occidental per reproduir-se. A més, hi ha altres factors que poden ser importants a l’hora de decantar-se per aquest lloc. Hi poden influir la proximitat a les illes o els corrents que es creen com a resultat d’entrar en contacte les aigües més denses del Mediterrani amb les menys salines de l’Atlàntic.

Espècies residents i espècies migradores

Existeixen dos grups ben diferenciats de túnids que acudeixen a les aigües del Mediterrani occidental.  Les espècies residents i les espècies migradores. Les residents passen tota la vida al Mediterrani, el mar on troben les zones d’aliment i de reproducció. Les espècies migradores, com la tonyina vermella atlàntica, es desplacen des dels llocs on mengen a l’Atlàntic fins a les zones de reproducció al Mediterrani. Amb tot, no totes les espècies de tonyines passen algun moment de la seva vida al Mediterrani. Per exemple, la tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares) o la tonyina d’ulls grossos (Thunnus obesus), que trobam fàcilment al mercat, no entren mai al Mediterrani.

Espècies de túnids cent per cent mediterranis: la bacora i la melva

Hi ha diverses espècies de túnids que viuen al Mediterrani i que es reprodueixen al Mediterrani occidental. Tot i que són veïns nostres, alguns aspectes de la seva vida són un misteri. És el que passa amb la bacora o tonyina blanca (Thunnus alalunga), un túnid de mida mitjana que a l’edat adulta pot arribar al metre i mig de longitud. El Thunnus alalunga també viu a l’Atlàntic nord i al Cantàbric, on es comercialitza amb el nom de bonítol del nord. Així mateix, hi ha poblacions de bacora que habiten zones temperades i tropicals de tot el globus.

El cas és que sembla que la major part de la tonyina blanca del Mediterrani no surt d’aquestes aigües i només realitza desplaçaments de petita escala entre les zones d’alimentació i les d’aparellament i posta d’ous. L’època de reproducció dura uns tres mesos, del juny o juliol fins a finals d’agost, encara que es desconeixen els límits de totes les zones on es du a terme. Es creu que l’alalunga fa una migració est-oest dins el Mediterrani, però no és més que una conjectura.

La melva (Auxis rochei) és una altra de les espècies que, si bé es distribueix per les regions temperades i tropicals de tots els oceans, presenta poblacions residents al Mediterrani, que també es reprodueixen durant els mesos d’estiu. És un túnid petit que arriba a una longitud màxima de 50 cm, abundant a les zones costaneres durant tot l’any.

La presència d’espècies tropicals al Mediterrani

Dos túnids tropicals estan en vies d’expansió al Mediterrani: la tonyina ratllada (Katsuwonus pelamis) i la bacoreta (Euthynnus alletteratus). Són dues espècies de mida petita molt abundants a les aigües d’origen. Encara que no ho sapiguem, la ratllada és una vella coneguda, ja que és la tonyina amb més captures a nivell mundial, es produeix a tots els oceans i és la que contenen la majoria de les llaunes de conserva de tonyina que consumim. La ratllada i la bacoreta han augmentat la presència al Mediterrani occidental, on es reprodueixen entre els mesos de maig i d’agost. De moment, es desconeixen quines són les seves rutes de migració.

Tonyina vermella atlàntica: la gran migradora

Fins ara es pensava que la preuada tonyina vermella atlàntica es reproduïa només al Mediterrani i al golf de Mèxic. Això no obstant, nous estudis han demostrat l’existència d’una tercera zona a la costa nord-atlàntica dels Estats Units, i sembla que fins i tot hi podria haver més zones encara sense descobrir.  És increïble el poc que en sabem, d’aquesta espècie, a pesar de ser una de les més investigades. La possibilitat de criar ous, larves i juvenils en captivitat a les instal·lacions de l’Institut Espanyol d’Oceanografia ens permet obtenir informació rellevant sobre la biologia d’aquesta espècie, inclosos els factors que n’afecten la supervivència i desenvolupament durant els primers mesos de vida.

A més de la tonyina vermella atlàntica, que és la que ve a les aigües mediterrànies, n’hi ha dues espècies més al món: la tonyina vermella del Pacífic (Thunnus orientalis), que es reprodueix en aigües de l’oceà Pacífic, i la tonyina vermella del sud (Thunnus maccoyii), que tria Austràlia per reproduir-se.

El peix espasa, la llampuga i el bonítol atlàntic

Tot i que no són túnids, aquestes tres espècies de peixos pelàgics també es reprodueixen al Mediterrani occidental durant l’estiu. El peix espasa (Xiphias gladius) és el més gran dels tres. Es pot reconèixer fàcilment perquè té un bec similar a una espasa. També trobam al Mediterrani la llampuga (Coryphaena hippurus). Encara que aquesta espècie no es consumeix a la península, els seus juvenils es capturen durant el final de l’estiu i la tardor a les illes mediterrànies (Malta, Sicília i les Illes Balears) i forma part important de la seva gastronomia tradicional. Aquestes dues espècies es reprodueixen en parella, a diferència dels túnids i el bonítol atlàntic, que es reprodueixen en grup, amb la qual cosa els ous i les larves es distribueixen molt separats i en poca quantitat. A la larva del peix espasa, de només uns quants dies d’edat, ja s’hi pot veure una espasa molt petita.

El bonítol atlàntic (Sarda sarda) és una espècie relativament petita que es reprodueix molt més a les aigües costaneres de la península que al Mediterrani occidental. Alerta!, no confonguis aquesta espècie amb el bonítol del nord (Thunnus alalunga). Amb només 7 dies de vida, les larves del bonítol atlàntic són molt voraces i capaces de menjar-se la larva de qualsevol dels túnids en un tancar i obrir d’ulls. L’Institut Espanyol d’Oceanografia ha aconseguit criar aquesta espècie en captivitat i n’ha tancat el cicle, la qual cosa significa que individus nascuts en captivitat són capaços de reproduir-se en captivitat. Els exemplars criats en aqüicultura no es comercialitzen.