Quinze dies a bord de l’Ángeles Alvariño: tres investigadores expliquen la seva experiència en el seguiment de la tonyina vermella per les aigües de les Balears
________________
Autora: Maria López
Les campanyes oceanogràfiques són part de la tasca dels científics de l’IEO. Durant aquestes campanyes s’obtenen dades i mostres diverses que serveixen per als treballs d’investigació posteriors. Des de fa 20 anys es realitza en aigües de les Balears la campanya Tunibal amb l’objectiu d’avaluar l’estat de les poblacions de tonyina vermella. Tunibal es duu a terme entre els mesos de juny i juliol, l’època de reproducció de les tonyines al mar balear.
Vídeo d’Andrea Causacao
Estudiant la salut de les poblacions de tonyina vermella
Amb una durada aproximada de dues setmanes, durant la campanya es recullen larves de tonyina, mostres hidrogràfiques i de plàncton per saber com les condicions en el moment de la fresa impacten en les poblacions larvàries de tonyines. Tot aquest material serveix de base per a diversos projectes d’investigació. A més, amb aquesta informació es podrà saber quin és l’estat de salut de la població de tonyines i permetrà a l’organisme ICCAT establir les quotes de pesca.
Quinze dies a bord del vaixell Ángeles Alvariño
La campanya Tunibal es desenvolupa entre els mesos de juny i juliol a bord del vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño. Qui duu a terme tots aquests treballs i com es desenvolupa la convivència en un vaixell d’aquestes característiques ens ha portat a contactar amb tres de les científiques que formen part de l’equip d’investigadores que recorren el mar balear cercant una informació tan preuada.
“Al principi sembla romàntic”, diu Andrea Casaucao. Després de passar molts de mesos a terra ferma, treballant amb dades davant un ordinador, aquesta científica valora positivament “passar 15 dies en el mar, fer una campanya cada any. Partim al juny, però mai no saps les dates exactes perquè l’objectiu és determinar l’estat de la tonyina vermella quan es reprodueix. Et perds Sant Joan i el final de curs.”
Juntament amb Andrea, investigadors de diversos centres de l’IEO o d’institucions científiques d’altres països, entre altres procedències, formen part dels equips d’experts que durant, aproximadament, dues setmanes conviuen i realitzen les diverses tasques. És realment una experiència romàntica? Una bona pregunta si tenim en compte que la labor dels científics no para en cap moment i que les tasques poden arribar a ser repetitives i pesades.
Les 24 hores del dia els diversos equips porten a terme les tasques assignades, per a la qual cosa és necessari establir torns de treball i no tots els membres de l’equip tenen la sort de treballar en horaris estàndard, és a dir, durant el dia. Dues o tres setmanes abans de partir, el cap de la campanya organitza els grups de treball i s’estableixen sis torns de quatre hores de durada: de 8 a 12, de 12 a 16, de 16 a 20, de 20 a 00, de 00 a 4 i de 4 a 8.
Aixecar-se a les 3:30, dinar a les 11 i anar-se’n a dormir a les 22
Andrea i les científiques Patricia Reglero i Josefin Titelman han estat adscrites a dos torns de 4 a 8 del matí i de 16 a 20 hores, un horari al qual no totes s’acostumen de la mateixa manera. Així, Josefin admet que “m’agrada el matí i preferesc el silenci. A més, no fa calor”. En canvi, Andrea ha tengut dificultats per adaptar-se a un horari que exigia “anar a dormir d’hora i canviar la rutina de son i del dinar”. En qualsevol cas, no totes les campanyes es viuen igual, ja que, com explica Patricia: “Quan era jove aguantava bé el torn de 12 de la nit a 4 de la matinada. En aquesta campanya m’he aixecat a les 3:30. Després de treballar, berenava a les 8 i dinava en el torn de les 11 a les 12; de les 4 a les 8 de l’horabaixa, retorn al treball, i em ficava al llit a les 22 h. En el meu cas, he hagut d’adaptar-me als horaris “normals” a la tornada”.
L’organització del treball també condiciona la convivència i, amb tot, “estàs molt amb la gent del teu torn, gairebé no veus els dels altres”, explica Patricia. “Comparteixes cabina i bany. Dorms en una llitera i s’ha de decidir qui es queda dalt o baix, a qui li pega el raig de l’aire condicionat. Si la teva companya té el mateix torn que tu, no tens intimidat”, relata Patricia, que va compartir cabina amb Josefin. Per a elles ha estat fàcil conviure perquè, a més de col·legues, són amigues. “És una loteria el tema del company de cabina”, explica Andrea, “la meva companya tenia un torn diferent del meu, el guai. Vaig tenir la sort que ja la coneixia i va ser més senzill”. Pel que fa a la relació amb els components del torn, Andrea explica que “no els coneixia molt, però no he notat la jerarquia”.
Som-hi!
El treball del científic a l’Ángeles Alvariño s’allunya bastant de la idea de l’investigador al seu laboratori. En aquest sentit, com explica Josefin, és un treball “bastant físic i dur”. Es desenvolupa principalment a la coberta del vaixell i, per això, “tens molta sensació de mar”, apunta Patricia. Durant el torn es llancen xarxes per a l’obtenció d’organismes, principalment ous i larves de tonyina i altres espècies, a més de plàncton. També se submergeix el CTD, un equip que mesura la salinitat, la temperatura i la profunditat de l’aigua. Amb el CTD també es recullen mostres per mesurar al laboratori els nutrients que conté i la clorofil·la.
“El laboratori és com una factoria. Cada 10 milles es llança la xarxa, s’agafen mostres d’aigua. Després ens movem cap a una altra estació. Durant el torn es passa per tres estacions”, explica Josefin. Hi ha unes 120 estacions al voltant de l’arxipèlag balear. Les mostres recollides durant aquesta campanya serveixen per a un any d’investigacions. A més dels científics, en el torn es coincideix sempre amb un mariner i un oficial assignats. Tot i que els membres de l’equip estan acostumats a navegar, no és estrany que alguns es maregin, i si és així, es passa malament, ja que han de realitzar les tasques del seu torn. “Estic acostumada al Mar del Nord. El Mediterrani és més càlid i hi ha bona mar. Jo no solc marejar-me, però he estat en campanyes on tots s’han marejat”, apunta Josefin.
El valor de les petites coses
La vida a l’Ángeles Alvariño és simple: treballar, descansar i alimentar-se. “No hi ha gaire cosa a fer, llevat de parlar. És molt diferent de la teva vida normal”, comenta Josefin. Amb tot, o precisament per això, els moments especials s’aprecien amb intensitat. “M’organitz el temps. És bonic estar embarcada, aprecies les petites coses. Estàs en una bimbolla, moltes vegades sense cobertura, sense whatsapp; és un detox electrònic”, explica Josefin. “Les menjades són moments importants del dia, igual que les albes i els capvespres, o l’albirament de dofins. És fàcil veure’ls perquè segueixen el vaixell”, diu Patricia.
Les tres científiques coincideixen que quinze dies de campanya és una durada òptima, fregant el límit. En aquest sentit, Andrea apunta que una vegada va participar en una campanya meitat científica, meitat militar, que va durar 21 dies. Segons la seva opinió, el treball és, sobretot, molt vocacional. “He après moltes coses en aquesta campanya”, conclou. Josefin va estar embarcada cinc setmanes al Mar del Nord: “El treball era molt físic i repetitiu, és un període molt intens, en què coneixes altres científics. És bonic fer-ho durant un temps i és bonic tornar a casa”, argumenta. Per a Patricia l’ideal és fer una campanya un cop l’any: “Estar un temps embarcada, sortir de l’oficina, i després dedicar temps a l’experimentació”.
A pesar d’alguns contratemps, perquè es va avariar l’aire condicionat i la calor els impedia dormir; la veritat és que la campanya, com diu Josefin, “va ser molt fàcil, si les dinàmiques són bones, gaudeixes”. I segurament va ser així, encara que durant dues setmanes de convivència estreta no és estrany que “coneguin el pitjor de tu, quan estàs cansada, has de tenir control i entendre l’altre”, reflexiona Patricia. En qualsevol cas, durant la campanya hi ha hagut “bon ambient, al vaixell i al torn”.