La investigació en captivitat d’un gran migrador com la tonyina vermella atlàntica

________________

La tonyina vermella desperta un gran interès social, comercial i científic. Des de fa alguns anys, investigadors del Centre Oceanogràfic de Múrcia de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) avancen en la domesticació d’aquest gran migrador per tal de conèixer-ne millor aspectes de la reproducció i el creixement i avaluar la viabilitat de criar-ne per al consum humà, un vertader repte per a un peix que passa de fer uns quants mil·límetres a l’etapa larvària fins als 3 metres, aproximadament, a l’etapa adulta, i que està acostumat a recórrer llargues distàncies entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.

De la granja a la taula

La tonyina vermella atlàntica és un dels productes de la mar més preuats a tot el món. Més enllà de la pesca tradicional, en l’actualitat, la cria comercial (anomenada fattening) s’ha convertit en una nova font per al consum humà. En concret, la cria de la tonyina vermella consisteix a capturar exemplars vius de grans dimensions (de més de 100 kg), mitjançant els arts d’encerclament, a les zones de reproducció del mar Mediterrani. Aquestes tonyines es transporten a poques milles de la costa, on les empreses pesqueres tenen les granges flotants i on durant prop de 6 mesos les tonyines capturades s’alimenten de petits peixos pelàgics rics en greix com, per exemple, el verat o la sardina, entre d’altres. Posteriorment, quan assoleixen la talla i el pes comercial convingut, se sacrifiquen i es comercialitzen majoritàriament en el mercat japonès. 

A més de la tonyina vermella de l’Atlàntic, hi ha altres espècies d’escòmbrids (família de peixos que inclou els bonítols i les tonyines, per exemple) que es produeixen per al consum humà en condicions semblants. Avui en dia, les tres espècies de tonyina vermella –de l’Atlàntic (Thunnus thynnus), del Pacífic (Thunnus orientalis) i del sud (Thunnus maccoyii)–, es cultiven a escala comercial en els seus hàbitats naturals respectius del Mediterrani, el Japó, Corea del Sud, Mèxic i al sud d’Austràlia, encara que només en el cas de la tonyina vermella del Pacífic al Japó se’n crien i comercialitzen també exemplars nascuts en captivitat. Així mateix, es produeixen amb aquesta finalitat altres espècies de tonyines, com la d’aleta groga (Thunnus albacares) a la costa del Pacífic de Mèxic. 

La cria de la tonyina amb finalitats científiques

La cria de la tonyina vermella no té una finalitat únicament comercial i gastronòmica, cultivar-la en captivitat ens permet comprendre’n millor la biologia. Molts aspectes sobre aquest túnid serien difícils de conèixer si no fos per la possibilitat d’estudiar-les de prop i de manera prolongada. Fins avui en dia, els avenços en la domesticació a l’IEO depenien de l’obtenció d’ous a les granges de cria que aquest centre d’investigació marina té en alta mar. Amb tot, els temporals, les condicions marítimes o meteorològiques desfavorables o la presència de depredadors poden fer malbé una campanya d’obtenció d’ous. Per això, el Centre Oceanogràfic de Múrcia ha construït una gran instal·lació experimental a terra, l’ICRA, per poder controlar la reproducció de la tonyina vermella i recollir fàcilment els ous que assegurin que les investigacions es puguin mantenir en el temps.

A les instal·lacions del Centre Oceanogràfic de Múrcia es desenvolupen tècniques per conèixer el cicle biològic complet de la tonyina vermella atlàntica (Thunnus thynnus) que abasten l’estudi des de l’estat d’ou, la larva i el juvenil, fins a arribar a l’edat adulta. Aquestes investigacions ajuden a conèixer-ne millor la fisiologia, la dieta, el desenvolupament durant les primeres etapes de vida, que és quan més mortalitat presenta l’espècie, el creixement, el metabolisme i la resposta a la variació de les diverses condicions ambientals, com ara la temperatura o l’oxigen. 

Actualment, les larves de tonyina s’obtenen d’ous dipositats per exemplars adults captius en granges flotants, després es crien a les instal·lacions que l’IEO té a terra. Els primers dies, les condicions òptimes per a la cria de les larves són els fotoperíodes llargs, amb 15 hores de llum i 9 d’obscuritat, les temperatures al voltant dels 24-26 ºC i salinitats de 38. Pel que fa al menjar, durant aquesta etapa s’alimenten de preses vives com ara rotífer enriquit i/o copèpodes, artèmia i, més endavant, de larves acabades de descloure d’altres espècies de peixos. Després d’aproximadament 45 dies, aquestes larves es converteixen en juvenils de prop de 10 cm de longitud que s’alimenten de pinso. En aquest moment es transporten de nou a les granges flotants o als tancs de grans dimensions de les instal·lacions de l’IEO, on tenen més espai per nedar. A la fase de creixement es nodreixen de carnada (petits pelàgics que es llancen un per un al tanc) fins a la sacietat. Evidentment, en totes les fases de cria, la qualitat de l’aigua ha de ser òptima i el contingut d’oxigen molt alt. 

Alimentació més comú de larves i juvenils de tonyina vermella en captivitat. Per ordre: rotífer, copèpod, artèmia i pinso

L’IEO ha avançat en el cultiu d’altres túnids, s’ha completat el cicle biològic en captivitat del bonítol (Sarda sarda), encara que no se n’ha portat a terme la cria comercial a causa del baix valor que té al mercat.

Transferència de la innovació

El cultiu integral de la tonyina vermella atlàntica es troba en l’actualitat en fase experimental, tot i que ja s’ha completat un cicle de reproducció complet, és a dir, els científics han vist i estudiat les diferents fases de l’animal des de la fase larvària a l’edat adulta i la reproducció. Perquè un programa de cria sigui rendible és necessari reduir de manera important l’alta mortalitat dels exemplars, no només en la fase de producció de juvenils, sinó en el període de creixement fins a la talla comercial. Tot aquest treball de laboratori no només té aplicacions comercials, sinó que permet conèixer molts aspectes de la vida de les tonyines desconeguts fins ara. Totes les dades que s’obtenen es transfereixen a altres científics, gestors i empreses per tal de millorar la gestió pesquera de l’espècie i assegurar-ne la sostenibilitat en el seu medi, a la vegada que s’avança en les tècniques de cria comercial de la tonyina vermella.