PREGUNTA A UN CIENTÌFIC2020-06-07T06:24:50+00:00

PREGUNTA A UN CIENTÍFIC

Aquí teniu les preguntes que ens han fet fins ara. Si després de llegir-les et queda algun dubte, vés al final de la pàgina i envia’ns la teva pregunta amb el nostre formulari. Te la contestarem i l’afegirem aquí.

 

LES PREGUNTES QUE HEM REBUT FINS ARA

Quantes espècies de tonyina podem trobar a les aigües de Costa Rica?

__________________________

Eytan, de Costa Rica, demana: Quantes espècies de tonyina podem trobar a les aigües de Costa Rica?

Infografia dels túnids que podem trobar a les aigües del Pacífic i el Carib de Costa Rica

Contesta David Die, de la Universitat de Miami:

Costa Rica té oceans a ambdós costats, el Pacífic i el Carib, per tant té accés a les espècies d’ambdós ecosistemes. Al Pacífic hi ha espècies de tonyines tropicals: tonyina d’ulls grossos, tonyina d’aleta groga i bonítol de ventre ratllat. Aquesta zona és molt productiva per la surgència que s’hi produeix, és a dir, les masses d’aigües profundes riques en aliment que s’apropen a la costa. Hi ha una gran activitat extractiva de grans pesqueries de cèrcol i palangre dirigides a aquestes espècies. També s’han documentat captures de tonyina vermella del Pacífic i de tonyina blanca del Pacífic en alta mar fora de la zona econòmica exclusiva de Costa Rica, però són petites en comparació amb les de tonyines tropicals.

Les tres espècies de tonyines tropicals que trobam al Pacífic (tonyina d’ulls grossos, tonyina d’aleta groga i bonítol de ventre ratllat) també es localitzen a les zones d’alta mar del Carib. Això no obstant, la costa caribenya és molt poc productiva en matèria de peixos pelàgics que viuen en alta mar, com ara les tonyines. És per això que la pesca comercial de túnids és escassa en aquesta zona, tot i que sí que hi trobam pesca esportiva.

Un bon recurs per conèixer la localització de les espècies és l’atles de túnids de la FAO 

Per què és tan difícil pescar tonyines des de la costa?

__________________________

Ibon, des de Bilbao, ens demana: Per què és tan difícil pescar tonyines des de la costa? 

Infografia sobre la tonyina d'ulls grossos i la profunditat en relació a les hores del dia i la temperatura de l'aigua

Infografia sobre la tonyina d’ulls grossos i la profunditat en relació a les hores del dia i la temperatura de l’aigua

Respon Patricia, de Planet Tuna: La resposta a la pregunta sobre per què és tan difícil pescar tonyines des de la costa està relacionada amb la pregunta que contestàrem l’altre dia sobre la profunditat en la qual viuen les tonyines. Com ja comentàrem, la majoria de les espècies de tonyina, quan són adultes, viuen en alta mar, en aigües molt profundes, encara que a vegades s’apropen a la costa. Tot i així, hi ha espècies més costaneres, com la melva, i espècies més oceàniques, com la tonyina vermella. Normalment, les tonyines s’apropen a la costa cercant aliment. A més, és més freqüent que s’acostin a la costa durant l’etapa juvenil, a vegades fins i tot en grans grups. Aquestes zones de concentració de juvenils s’anomenen zones d’alevins. Per això, si pesques des de la costa un peix de les espècies més oceàniques segurament serà un juvenil, mentre que entre les espècies més costaneres, com la melva, tal vegada puguis pescar també adults. 

A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?

__________________________

Alumnes del Liceu francès de Palma ens demanen: A quina profunditat viuen les tonyines? I Fermín, de Valladolid, ens demana: A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?

Profunditat a la que poden baixar les diferentes espècies de tonyines

Respon Patricia, de Planet Tuna, i Molly Lutcavage, de Large Pelagic Research Center: La profunditat en què viuen les tonyines o la profunditat màxima a la qual poden baixar depèn de l’espècie, de la seva fisiologia, de l’estadi de desenvolupament i de la temperatura, la llum i l’abundància de preses. Perquè sigui més senzill entendre-ho, imaginem la mar com una columna d’aigua de 1.500 metres de longitud en la qual vas submergint-te un dia d’estiu. A la superfície hi ha més llum i la temperatura és més elevada que a les zones més profundes, on no arriba la llum del sol, per la qual cosa les aigües es tornen obscures i fredes. Els ous de totes les tonyines necessiten aigües calentes, per això són a la superfície. A més, suren. També les larves necessiten molta llum per veure les preses entre el plàncton i temperatures calentes per sobreviure. Així que podem generalitzar que durant el primer mes de vida totes les tonyines viuen en aigües superficials, normalment en els primers 20-30 metres. També podem generalitzar que les tonyines, mentre es reprodueixen, es troben sobretot en les aigües més superficials perquè els ous neixin on les condicions ambientals són millors per a la supervivència.

Quan creixen, les tonyines desenvolupen músculs i aletes per poder nedar i accelerar ràpidament. També desenvolupen la capacitat d’encalentir la temperatura corporal per sobre de la temperatura de l’aigua, la qual cosa els permet suportar aigües fredes a més d’encalentir els ulls i millorar la visió amb poca llum. Normalment, les tonyines adultes viuen entre els 100-400 metres de profunditat, tot i que la profunditat exacta varia entre individus i espècies. En general, durant el dia, més que de nit, les tonyines són en aigües més profundes. També és habitual que les tonyines facin exploracions fins a les aigües més profundes per cercar preses. La tonyina vermella i la tonyina d’ulls grossos són dues de les espècies que baixen fins a aigües més profundes, entre els 600 i més de 1.000 metres.

Es poden reproduir tonyines d’ubicacions geogràfiques diverses (de l’Atlàntic amb les del Pacífic o del sud)?

__________________________

David, de Suècia, demana: Es poden reproduir tonyines d’ubicacions geogràfiques diverses (de l’Atlàntic amb les del Pacífic o del sud)?

Contesta Fernando de la Gándara, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Múrcia:

La tonyina vermella de l’Atlàntic (Thunnus thynnus) i la del Pacífic (Thunnus orientalis) es consideraren subespècies de la mateixa espècie fins al 2003. Encara que no coexisteixen en el mateix espai geogràfic, la hibridació és segurament possible. Probablement també ho és amb la tonyina vermella del sud (Thunnus maccoyii). En aquest cas, T. orientalis i T. maccoyii coexisteixen, però les hibridacions deuen ser mot rares perquè no hi ha coincidència en les seves àrees de reproducció.

Com es pot distingir externament una tonyina vermella mascle d’una tonyina vermella femella?

____________________

José Antonio, d’Isla Cristina, demana: Com es pot distingir externament una tonyina vermella mascle d’una tonyina vermella femella?

Contesten Patricia Reglero i Samar Saber, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia:

Il·lustració de les les gònades femenines i masculines de la tonyina vermella

Gònades femenines i masculines de tonyina vermella

Una tonyina vermella mascle i una tonyina vermella femella no poden diferenciar-se externament. Però si se’n captura un exemplar durant el període reproductiu, a la nit, quan ponen els ous, i es fa un massatge abdominal, és possible que surti esperma o òvuls que ens permetin identificar-ne el sexe. El període reproductiu al Mediterrani és entre el juny i el juliol.

¿Hi ha registres de tonyina d’ulls grossos (Thunnus Obesus) i de bacora (Thunnus Alalunga) a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve portuguès?

__________________________

Francisco, de Huelva, ens demana: ¿Hi ha registres de tonyina d’ulls grossos (Thunnus Obesus) i de bacora (Thunnus Alalunga) a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve portuguès?

Contesten David Macias i Sámar Saber de l’Institut Espanyol d’Oceanografia:

Mapa de distribució aproximada de la bacora i tonyina d'ulls grossos a la Mediterrània oriental i l'Algarve portuguès

Esquema de distribució d’espècies aproximat

Sí que hi ha registres de tonyina d’ulls grossos i de bacora a la zona del golf de Cadis i a l’Algarve, l’Institut Espanyol d’Oceanografia ha identificat genèticament exemplars de juvenils d’ambdues espècies. Quan són joves, les dues espècies s’assemblen molt i es poden arribar a confondre. Alguns pescadors de palangre de Huelva han pescat tonyines d’ulls grossos, alguns anys, prop del cap de Sao Vicente. En aquestes zones, la distribució de la tonyina d’ulls grossos està al límit i se’n troben pocs exemplars, tot i que els darrers anys la flota cantàbrica en captura cada vegada més. A la resta del Mediterrani i al Cantàbric, la bacora s’ha estès molt. A les Illes Balears, una de les zones de reproducció de tonyines més important del Mediterrani, no hem identificat mai larves de tonyina d’ulls grossos, mentre que les de bacora són comunes.

Quin va ser el primer animal marí?

__________________________

Dylan de 5 anys demana: Quin va ser el primer animal marí?

Dibuix-sobre-el-primer-animal-marí

Respon n’Aina de Planet Tuna: el primer animal marí aparegué a la mar a un període geològic anomenat Eriacàric, ara farà uns 560 milions d’anys. Aquests primers animals eren molt estranys, com pots comprovar a la imatge. Alguns no es movien, i pareix a ser que filtraven nutrients de l’aigua que els envolta. Altres es desplaçaven lentament. Es podien permetre ser blans i indefensos perquè encara no havia evolucionat cap animal depredador. Alguns dels més coneguts són Dickinsonia, que recorda un poc a una truita, Arborea, amb aspecte de fulla de planta vertical, i Spriggina, que és un dels que tenia la capacitat de desplaçar-se.

Al període següent, el Càmbric, aparegueren els primers depredadors, i molts animals nous amb tot tipus de defenses: coquines, espines, pinces i més, i desaparegueren els animals de l’Ediacàric.

El primer peix també aparegué al Càmbric. Si vols saber més en relació als primers peixos, pots mirar aquest vídeo o aquest article.

El primer animal marí va ser també el primer animal de tot el planeta, perquè la vida a terra ferma va tardar en desenvolupar-se, i no hi va haver animals terrestres fins bastant més endavant, al període Silúric.

Quin és el peix més petit?

______________________

Juan Andrés, de 5 anys, demana: Quin és el peix més petit?

Dibuix del peix més petit

Responen Aina i Anna, de Planet Tuna: Hi ha competència per ser el peix més petit. Segons l’Australian Museum, hi ha tres espècies que podrien ostentar la distinció de ser els peixos més diminuts. Un és el Paedocypris progenetica, un peixet d’aigua dolça de Sumatra amb una longitud màxima de 10.3 mm. El segon, el Photocorynus spiniceps, no el tenim en compte perquè només és minúscul el mascle (6.2 mm), que parasita sobre la femella, que és moltíssim més grossa (46 mm). El tercer és l’Schindleria brevipinguis. Científics australians sostenen que aquest peix tan petit que habita a la Gran Barrera de Corall, amb una longitud màxima de 10 mm, és el peix de talla més petita. Basen la seva afirmació en el fet que aquest peix és, a més del més curt, el més lleuger. Aleshores, l’Schindleria brevipinguis se’n duria el premi en la categoria de peix més petit.

Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

___________________________

Ibon des de Bilbao, demana: Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

Especies de tonyines que habiten a l'Oceà Atlàntic

Respon Patricia de Planet Tuna: Pel que fa a la pregunta sobre quines espècies de tonyines hi ha a l’Atlàntic, totes les espècies de tonyines que hi ha al Mediterrani també són a l’Atlàntic, i les pots consultar aquí. Però, a més, d’entre les espècies de tonyines que hi ha a l’Atlàntic es poden trobar espècies de tonyines tropicals que no es troben al Mediterrani, en particular, la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos. La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que és l’organització que se n’encarrega de la gestió a l’oceà Atlàntic, té una llista de 104 espècies de tonyines, espècies similars i taurons que pots consultar a la pàgina web  a l’apartat espècies. D’algunes de les espècies, n’anirem publicant informació a Planet Tuna.

Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

________________

Claudio, de la Corunya, demana: Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

Respon Patricia de Planet Tuna: Hem tardat més del que esperàvem a contestar aquesta pregunta perquè després de consultar els experts i de llegir treballs científics ens hem adonat que encara desconeixem molts detalls de l’ecologia d’aquesta espècie. Per exemple, alguns estudis indiquen que la tonyina d’aleta groga és només una població que es reprodueix a ambdós costats de l’Atlàntic, mentre que altres estudis suggereixen la presència de dues grans poblacions d’aleta groga a l’Atlàntic, la de l’est i la de l’oest. En l’actualitat, la gestió d’aquesta espècie es realitza com si fos només una població, la qual cosa indica que s’han de fer molts més estudis d’investigació.

Il·lustració científica Thunnus Albacares o Tonyina d'Aleta Groga

Comencem pel que sabem. El cicle de vida de la tonyina d’aleta groga és un dels que més bé es coneixen d’entre les distintes espècies de tonyina, ja que l’Inter-American Tropical Tuna Commission té uns laboratoris a Achotines (Panamà) en els quals des de fa anys els experts n’estudien el desenvolupament. El cicle de vida de gairebé totes les tonyines és molt semblant durant l’etapa d’ou i larva. Així que pots consultar el nostre article sobre el cicle de vida de la tonyina vermella perquè fins a l’etapa juvenil ambdues espècies mostren un desenvolupament molt similar. De fet, els ous són tan semblants que és difícil identificar-los a primera vista i les larves gairebé només es distingeixen pels pigments. -Les dues espècies es diferencien molt més en l’etapa d’adult. La tonyina d’aleta groga assoleix una mida més petita d’adult que la tonyina vermella (tot i que pot arribar als dos metres). És capaç de reproduir-se abans, a partir dels dos anys de vida, mentre que la tonyina vermella comença l’etapa reproductiva a partir dels 4-6 anys. Ho fa durant alguns mesos seguits en aigües tropicals, al golf de Mèxic, al sud de la mar Carib, al Senegal i al golf de Guinea.

Mapa hàbitats i àrees de reproducció de la Tonyina d'Aleta Groga

Sobre les rutes de migració de la tonyina d’aleta groga, el nostre company Miguel Cabanellas, científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, ens comenta que sabem moltes menys coses sobre aquest tema que sobre el seu cicle de vida. Se sap molt poc sobre el seu patró de migració. El que sembla que és ben clar és que l’espècie es desplaça a la recerca de zones òptimes per alimentar-se, per exemple a zones amb afloraments de nutrients, o per a l’aparellament, que requereix, entre altres coses, que la zona tengui una temperatura adequada per a la supervivència dels ous i les larves. Les principals zones de reproducció i fresa de la població de l’oest són el golf de Mèxic (del maig al juliol), juntament amb la zona sud de la mar Carib (de l’octubre al març). El mateix passa amb les zones on fa la posta la població de l’est: el Senegal (de l’abril al juny) i el golf de Guinea (de l’octubre al març). Pareix que aquesta darrera zona (el golf de Guinea) no només és una àrea principal de posta, sinó també una zona clau per al reclutament, que és el moment en què, pel fet d’haver superat una mida determinada o per altres raons, els peixos comencen a ser objecte de pesca per primera vegada. Els juvenils nascuts en aquesta zona realitzen migracions prop de la costa africana nord-sud cercant aigües càlides i amb més abundància d’aliment, per a després dispersar-se quan són adults per tot l’Atlàntic tropical. De fet, alguns estudis suggereixen que els adults realitzen migracions transoceàniques i que probablement hi hagi una zona central a l’Atlàntic (30º W) on adults d’ambdues poblacions es reunesquin per reproduir-se.

Kitchens, L. L. (2017). Origin and Population Connectivity of Yellowfin Tuna (Thunnus albacares) in the Atlantic Ocean (Doctoral dissertation, Texas A&M University).

Margulies, D., Scholey, V. P., Wexler, J. B., & Stein, M. S. (2016). Research on the reproductive biology and early life history of yellowfin tuna Thunnus albacares in Panama. In Advances in tuna aquaculture (pp. 77-114). Academic Press.

Quin és el depredador natural de la tonyina?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen:
Quin és el depredador natural de la tonyina?

Respon Patricia, de Planet Tuna: Quan pensam en una tonyina, pensam normalment en un peix gros de la part superior de la cadena alimentària. Però hem de recordar que una tonyina neix d’un ou d’1 mil·límetre, així que els seus depredadors canvien molt durant la seva vida. Quan només tenen uns dies de vida, és a dir, durant la seva fase vital d’ou i larva, els seus depredadors són normalment altres larves de peixos, fins i tot de la mateixa espècie, i invertebrats, com per exemple les meduses. A mesura que creixen poden nedar a més velocitat i escapar dels depredadors més petits. Aleshores, els seus depredadors són altres peixos, però quan arriben a la mida adulta només els grans depredadores poden alimentar-se de tonyina, la qual cosa inclou altres tonyines molt més grosses, espècies afins, taurons grossos i orques. I els humans.

Les tonyines dormen? Com dormen?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen:
Les tonyines dormen? Com dormen?

Responen Patricia i Aina, de Planet Tuna: En primer lloc, s’hauria de definir què entenem per dormir. En els humans, dormir es relaciona amb tancar les parpelles, deixar de moure el cos i, en molts de casos, anar-se’n al llit. Quan desapareix la llum, la nostra glàndula pineal segrega melatonina i el nostre cos reconeix que és hora d’“apagar les neurones”. Si mentre dormim mesuràssim l’activitat elèctrica del cervell, amb un encefalograma, per exemple, podríem identificar un patró distint al que mesuraríem quan estam desperts.

Les tonyines no tenen parpelles, de manera que sempre tenen els ulls oberts. Aquest fet, per si mateix, no necessàriament indica que no dormin; nosaltres no podem tancar les orelles i, no obstant això, dormim. Les tonyines tampoc no poden deixar de nadar mai perquè necessiten l’oxigen que obtenen de l’aigua i que filtren mentre es mouen. A vegades, si mires en un tanc on hi ha larves o juvenils de tonyina, sembla que durant la nit es mouen més lentament, però, tot i que ho hem intentat, no hem aconseguit encara mesurar la seva velocitat de natació a les fosques ni hem estat capaces d’enregistrar-les sense llum. I sembla que l’activitat del cervell amb què caracteritzam el son en els mamífers no és similar en els peixos. El que sí que s’ha vist és que la tonyina segrega melatonina, tot i que encara no sabem molt bé quina és la relació entre el ritme diari i la segregació. De manera que de moment només podem dir que tot i que no hi ha cap evidència científica que dormin, probablement entren en algun estat similar en què descansen i estalvien energia.

SI ENCARA TENS ALGUN DUBTE, PREGUNTA