PREGUNTA A UN CIENTÌFIC2020-06-07T06:24:50+00:00

PREGUNTA A UN CIENTÍFIC

Aquí teniu les preguntes que ens han fet fins ara. Si després de llegir-les et queda algun dubte, vés al final de la pàgina i envia’ns la teva pregunta amb el nostre formulari. Te la contestarem i l’afegirem aquí.

 

LES PREGUNTES QUE HEM REBUT FINS ARA

Quin és el peix més petit?

______________________

Juan Andrés, de 5 anys, demana: Quin és el peix més petit?

Dibuix del peix més petit

Responen Aina i Anna, de Planet Tuna: Hi ha competència per ser el peix més petit. Segons l’Australian Museum, hi ha tres espècies que podrien ostentar la distinció de ser els peixos més diminuts. Un és el Paedocypris progenetica, un peixet d’aigua dolça de Sumatra amb una longitud màxima de 10.3 mm. El segon, el Photocorynus spiniceps, no el tenim en compte perquè només és minúscul el mascle (6.2 mm), que parasita sobre la femella, que és moltíssim més grossa (46 mm). El tercer és l’Schindleria brevipinguis. Científics australians sostenen que aquest peix tan petit que habita a la Gran Barrera de Corall, amb una longitud màxima de 10 mm, és el peix de talla més petita. Basen la seva afirmació en el fet que aquest peix és, a més del més curt, el més lleuger. Aleshores, l’Schindleria brevipinguis se’n duria el premi en la categoria de peix més petit.

Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

___________________________

Ibon des de Bilbao, demana: Quines espècies de tonyina hi ha a l’Atlàntic?

Especies de tonyines que habiten a l'Oceà Atlàntic

Respon Patricia de Planet Tuna: Pel que fa a la pregunta sobre quines espècies de tonyines hi ha a l’Atlàntic, totes les espècies de tonyines que hi ha al Mediterrani també són a l’Atlàntic, i les pots consultar aquí. Però, a més, d’entre les espècies de tonyines que hi ha a l’Atlàntic es poden trobar espècies de tonyines tropicals que no es troben al Mediterrani, en particular, la tonyina d’aleta groga i la tonyina d’ulls grossos. La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), que és l’organització que se n’encarrega de la gestió a l’oceà Atlàntic, té una llista de 104 espècies de tonyines, espècies similars i taurons que pots consultar a la pàgina web  a l’apartat espècies. D’algunes de les espècies, n’anirem publicant informació a Planet Tuna.

Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

________________

Claudio, de la Corunya, demana: Quin és el cicle de vida de la tonyina d’aleta groga i quines són les seves rutes de migració?

Respon Patricia de Planet Tuna: Hem tardat més del que esperàvem a contestar aquesta pregunta perquè després de consultar els experts i de llegir treballs científics ens hem adonat que encara desconeixem molts detalls de l’ecologia d’aquesta espècie. Per exemple, alguns estudis indiquen que la tonyina d’aleta groga és només una població que es reprodueix a ambdós costats de l’Atlàntic, mentre que altres estudis suggereixen la presència de dues grans poblacions d’aleta groga a l’Atlàntic, la de l’est i la de l’oest. En l’actualitat, la gestió d’aquesta espècie es realitza com si fos només una població, la qual cosa indica que s’han de fer molts més estudis d’investigació.

Il·lustració científica Thunnus Albacares o Tonyina d'Aleta Groga

Comencem pel que sabem. El cicle de vida de la tonyina d’aleta groga és un dels que més bé es coneixen d’entre les distintes espècies de tonyina, ja que l’Inter-American Tropical Tuna Commission té uns laboratoris a Achotines (Panamà) en els quals des de fa anys els experts n’estudien el desenvolupament. El cicle de vida de gairebé totes les tonyines és molt semblant durant l’etapa d’ou i larva. Així que pots consultar el nostre article sobre el cicle de vida de la tonyina vermella perquè fins a l’etapa juvenil ambdues espècies mostren un desenvolupament molt similar. De fet, els ous són tan semblants que és difícil identificar-los a primera vista i les larves gairebé només es distingeixen pels pigments. -Les dues espècies es diferencien molt més en l’etapa d’adult. La tonyina d’aleta groga assoleix una mida més petita d’adult que la tonyina vermella (tot i que pot arribar als dos metres). És capaç de reproduir-se abans, a partir dels dos anys de vida, mentre que la tonyina vermella comença l’etapa reproductiva a partir dels 4-6 anys. Ho fa durant alguns mesos seguits en aigües tropicals, al golf de Mèxic, al sud de la mar Carib, al Senegal i al golf de Guinea.

Mapa hàbitats i àrees de reproducció de la Tonyina d'Aleta Groga

Sobre les rutes de migració de la tonyina d’aleta groga, el nostre company Miguel Cabanellas, científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, ens comenta que sabem moltes menys coses sobre aquest tema que sobre el seu cicle de vida. Se sap molt poc sobre el seu patró de migració. El que sembla que és ben clar és que l’espècie es desplaça a la recerca de zones òptimes per alimentar-se, per exemple a zones amb afloraments de nutrients, o per a l’aparellament, que requereix, entre altres coses, que la zona tengui una temperatura adequada per a la supervivència dels ous i les larves. Les principals zones de reproducció i fresa de la població de l’oest són el golf de Mèxic (del maig al juliol), juntament amb la zona sud de la mar Carib (de l’octubre al març). El mateix passa amb les zones on fa la posta la població de l’est: el Senegal (de l’abril al juny) i el golf de Guinea (de l’octubre al març). Pareix que aquesta darrera zona (el golf de Guinea) no només és una àrea principal de posta, sinó també una zona clau per al reclutament, que és el moment en què, pel fet d’haver superat una mida determinada o per altres raons, els peixos comencen a ser objecte de pesca per primera vegada. Els juvenils nascuts en aquesta zona realitzen migracions prop de la costa africana nord-sud cercant aigües càlides i amb més abundància d’aliment, per a després dispersar-se quan són adults per tot l’Atlàntic tropical. De fet, alguns estudis suggereixen que els adults realitzen migracions transoceàniques i que probablement hi hagi una zona central a l’Atlàntic (30º W) on adults d’ambdues poblacions es reunesquin per reproduir-se.

Kitchens, L. L. (2017). Origin and Population Connectivity of Yellowfin Tuna (Thunnus albacares) in the Atlantic Ocean (Doctoral dissertation, Texas A&M University).

Margulies, D., Scholey, V. P., Wexler, J. B., & Stein, M. S. (2016). Research on the reproductive biology and early life history of yellowfin tuna Thunnus albacares in Panama. In Advances in tuna aquaculture (pp. 77-114). Academic Press.

Quin és el depredador natural de la tonyina?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen:
Quin és el depredador natural de la tonyina?

Respon Patricia, de Planet Tuna: Quan pensam en una tonyina, pensam normalment en un peix gros de la part superior de la cadena alimentària. Però hem de recordar que una tonyina neix d’un ou d’1 mil·límetre, així que els seus depredadors canvien molt durant la seva vida. Quan només tenen uns dies de vida, és a dir, durant la seva fase vital d’ou i larva, els seus depredadors són normalment altres larves de peixos, fins i tot de la mateixa espècie, i invertebrats, com per exemple les meduses. A mesura que creixen poden nedar a més velocitat i escapar dels depredadors més petits. Aleshores, els seus depredadors són altres peixos, però quan arriben a la mida adulta només els grans depredadores poden alimentar-se de tonyina, la qual cosa inclou altres tonyines molt més grosses, espècies afins, taurons grossos i orques. I els humans.

Les tonyines dormen? Com dormen?

__________________

Un grup d’alumnes del Liceu Francès, des de Mallorca, demanen:
Les tonyines dormen? Com dormen?

Responen Patricia i Aina, de Planet Tuna: En primer lloc, s’hauria de definir què entenem per dormir. En els humans, dormir es relaciona amb tancar les parpelles, deixar de moure el cos i, en molts de casos, anar-se’n al llit. Quan desapareix la llum, la nostra glàndula pineal segrega melatonina i el nostre cos reconeix que és hora d’“apagar les neurones”. Si mentre dormim mesuràssim l’activitat elèctrica del cervell, amb un encefalograma, per exemple, podríem identificar un patró distint al que mesuraríem quan estam desperts.

Les tonyines no tenen parpelles, de manera que sempre tenen els ulls oberts. Aquest fet, per si mateix, no necessàriament indica que no dormin; nosaltres no podem tancar les orelles i, no obstant això, dormim. Les tonyines tampoc no poden deixar de nadar mai perquè necessiten l’oxigen que obtenen de l’aigua i que filtren mentre es mouen. A vegades, si mires en un tanc on hi ha larves o juvenils de tonyina, sembla que durant la nit es mouen més lentament, però, tot i que ho hem intentat, no hem aconseguit encara mesurar la seva velocitat de natació a les fosques ni hem estat capaces d’enregistrar-les sense llum. I sembla que l’activitat del cervell amb què caracteritzam el son en els mamífers no és similar en els peixos. El que sí que s’ha vist és que la tonyina segrega melatonina, tot i que encara no sabem molt bé quina és la relació entre el ritme diari i la segregació. De manera que de moment només podem dir que tot i que no hi ha cap evidència científica que dormin, probablement entren en algun estat similar en què descansen i estalvien energia.

SI ENCARA TENS ALGUN DUBTE, PREGUNTA