El cicle de vida de la tonyina vermella atlàntica

Com una larva de 3 mm es converteix en un colós de 400 kg

_______________________

Responent a la crida de l’espècie

Complir amb el cicle reproductiu és un dels moments importants en la vida de la tonyina vermella atlàntica. Els exemplars adults es prenen molt seriosament aquesta qüestió i no deixen res a l’atzar. L’objectiu és que la fecundació es realitzi amb èxit i que sobrevisqui el nombre més gran possible de peixos. Les tonyines en edat reproductiva comencen la migració des de l’Atlàntic per arribar al Mediterrani occidental. Els grups són tan nombrosos que es poden veure des de l’aire. Us demanareu el perquè d’un viatge tan llarg. No hi ha només una resposta a aquesta pregunta. La més òbvia és que cerquen les condicions òptimes per a la reproducció. Les tonyines vermelles són molt exigents i necessiten, en primer lloc, que l’aigua arribi als 20 ºC de temperatura. Quan això passa, alliberen dins l’aigua milions d’ous i grans niguls d’esperma. La posta es fa a uns cinc metres de profunditat entre les dues i les quatre de la matinada. Sembla que el motiu pel qual vetllen és per evitar els depredadors.

Les condicions ideals per a la posta d’ous de la tonyina vermella.

Amb tot, la calidesa de l’aigua no és suficient per assegurar l’èxit de la posta. És necessari, a més, que als petits no els falti l’aliment. Però, contra tota lògica, les tonyines vermelles trien aigües molt pobres en nutrients per criar. Els investigadors estan intentant desxifrar el perquè. És possible que l’avantatge sigui que, com que són aigües pobres, hi van pocs depredadors de les cries. I sí que se sap que les cries, per compensar, practiquen el canibalisme i sovint es mengen les unes a les altres. Quan arriben a una certa mida deixen de fer-ho i a partir d’aquest moment neden sempre en grup.

48 hores de canvis decisius

Una vegada que les tonyines adultes han arribat al lloc ideal per a la posta comença l’aventura de la vida per a una nova generació. L’ou fecundat té un mil·límetre de diàmetre i sura en l’aigua fins que eclosiona. Aquest procés pot durar entre 24 i 72 hores, segons, una vegada més, la temperatura de l’aigua. Per tirar endavant, els ous necessiten que la temperatura del medi sigui almanco de 20 ºC, i poden sobreviure amb temperatures de fins a 30 ºC. Només dos de cada 30 milions d’ous fecundats arriben a l’edat adulta. Els que hi arriben, tenen entre quatre i sis anys i pesen uns 45 quilos. En aquest moment es poden reproduir per primera vegada.

Però tornem al nostre petit ou fecundat, semblant al de qualsevol altre peix. Només una anàlisi genètica podria dir-nos amb certesa a quina espècie pertany. D’aquest ou, en surt una larva de 3,5 mil·límetres que no s’assembla gens a l’adult que, si té sort, arribarà a ser. El primer aliment de la larva és el sac vitel·lí, que incorpora una gota de greix. Gràcies a aquesta reserva d’energia la larva pot sobreviure fins que pugui obrir la boca i comenci a alimentar-se activament.

Una de les característiques de la tonyina és que menja pels ulls, tot i que no en un sentit literal. El que passa és que les tonyines només mengen el que poden veure. Amb la supervivència com a meta, el primer objectiu d’aquest petit ésser durant els dos primers dies és el desenvolupament de l’ull. En aquestes 48 hores també obre per primera vegada la boca i l’anus. Aquests canvis són indispensables per localitzar la presa i poder menjar. Els primers dies la larva també es va pigmentant. La distribució i la quantitat d’aquests pigments permet als taxònoms identificar cada espècie de tonyina.

25 dies per completar la metamorfosi

Durant les dues setmanes següents, les larves es concentren a desenvolupar el sistema  digestiu. Això inclou les dents, les mandíbules, l’estómac i les glàndules gàstriques. Durant aquests 14 dies també es completa el desenvolupament del sistema visual. Els copèpodes i els cladòcers, petits crustacis molt abundants en el plàncton marí, són el seu menú principal.

La formació de la bufeta natatòria és una altra de les fites del seu desenvolupament, i aquest procés pot començar el tercer dia de vida. La bufeta natatòria és una bossa plena de gas que li permet mantenir-se a la profunditat desitjada sense esforç. Per “activar-la”, la tonyina ha de pujar a la superfície de l’aigua i agafar aire. Durant l’etapa larvària, la tonyina es manté en les aigües superficials, més càlides. Els exemplars adults, en canvi, són capaços d’aventurar-se fins als mil metres de profunditat per cercar preses.

Principal aliment de la tonyina vermella al llarg del seu desenvolupament.

El pas següent de camí a la maduresa és finalitzar la flexió del notocordi, la columna vertebral de l’etapa larvària, per formar, en l’extrem posterior, l’aleta caudal. El desenvolupament d’aquesta aleta i de les altres augmenta la capacitat de natació.

La nostra petita tonyina ja té ulls, estómac i totes les aletes. Així, als 25 dies, aproximadament, finalitza la metamorfosi. Aquest és el procés biològic durant el qual la larva desenvolupa les característiques d’un juvenil i s’assembla més als adults. La durada de la metamorfosi depèn de la temperatura de l’aigua i de la quantitat d’aliment que la larva pugui aconseguir. Els juvenils ja disposen de pínnules, unes aletes petites i rígides lleugerament grogues que fan que l’aigua fluesqui perfectament sobre la superfície del peix i l’ajudi a nedar més de pressa.

El juvenil esdevé un adult que continua creixent i engreixant, i que completa les primeres grans migracions. Com a animal gregari, passada l’etapa larvària, la tonyina neda sempre en grup. Si té molta sort, al cap de quatre o sis anys ja pot reproduir-se i el cicle torna a començar

.