Els mars i els oceans són els territoris més extensos del planeta encara per explorar. No són poques les entitats i els professionals de la ciència que dediquen els seus esforços al coneixement d’aquest medi que tant ens fascina.


Al Port de Mazarrón (Múrcia) hi ha un d’aquests centres, dependent de l’IEO Múrcia, una planta experimental de cultius marins dedicada a l’estudi en captivitat de diverses espècies de la mar.


Fins allà hem viatjat aquest passat mes de juny per continuar coneixent més bé les tonyines. L’estudi d’aquestes espècies és imprescindible per assegurar-nos-en la sostenibilitat i la del seu medi. En definitiva, conèixer-les ens permet prendre les millors decisions per a la seva conservació i preservació actual i futura.


L’objectiu de la nostra estada a Mazarrón ha estat mesurar la despesa metabòlica en les larves de tonyines (en aquest cas, del bonítol atlàntic, Sarda sarda), és a dir, saber quantes calories utilitzen per nedar, créixer i mantenir-se vives.


Conèixer aquest aspecte de la seva biologia ens permetrà estimar la quantitat d’aliment que necessiten per a la supervivència i com aquesta quantitat varia amb la temperatura i la mida de la larva a mesura que creix.

Un treball en equip

Per començar el nostre experiment, d’on aconseguim les larves? La col·laboració amb altres professionals és indispensable per al treball dels científics, en aquest cas, dels pescadors de l’almadrava de La Azohía (Múrcia). El bonítol atlàntic es reprodueix durant el mes de juny a les costes del Mediterrani occidental.


Amb els pescadors, hem sortit a cercar espècimens en edat de reproducció i a bord hem mesclat òvuls i espermatozoides de bonítols femella i mascle per obtenir ous fecundats.


Així, dins un poal amb aigua es posen els òvuls i s’introdueixen algunes gotes d’espermatozoides, després de remenar-ho tot, ja està llest.


Aquí veis gònades de femella que tenen els òvuls llests per amollar-los dins l’aigua i gònades de mascle que produeixen els espermatozoides.


De la mar al laboratori

Posam els ous ja fecundats en tancs de 1.500 litres, que es transformaran en larva, i ja estarem preparats per investigar!

Passades entre 48 i 72 hores, que és el temps que l’ou de bonítol necessita per convertir-se en larva, traurem dels tancs algunes larves, que són les que utilitzarem per a la nostra experimentació. Les investigacions es fan a les fosques perquè les larves estiguin al més tranquil·les possible. Feim la preparació amb bombetes vermelles i posam les larves individualment en vials. A través d’un respiròmetre que connecta els vials a un ordinador es mesura com l’oxigen va disminuint.


La resta de l’oxigen inicial i del que queda passats 50 minuts és l’oxigen consumit per cada una de les larves, i per tant, la despesa metabòlica.


Encara estam analitzant els resultats i tardarem unes quantes setmanes a tenir-ne de definitius. A la tardor tornarem per contar-vos alguns resultats.


Pots seguir aquesta investigació a les nostres xarxes socials amb l’etiqueta #DesdeMazarrón