A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?
__________________________
Alumnes del Liceu francès de Palma ens demanen: A quina profunditat viuen les tonyines? I Fermín, de Valladolid, ens demana: A quina profunditat màxima poden baixar les tonyines?
Respon Patricia, de Planet Tuna, i Molly Lutcavage, de Large Pelagic Research Center: La profunditat en què viuen les tonyines o la profunditat màxima a la qual poden baixar depèn de l’espècie, de la seva fisiologia, de l’estadi de desenvolupament i de la temperatura, la llum i l’abundància de preses.
Perquè sigui més senzill entendre-ho, imaginem la mar com una columna d’aigua de 1.500 metres de longitud en la qual vas submergint-te un dia d’estiu. A la superfície hi ha més llum i la temperatura és més elevada que a les zones més profundes, on no arriba la llum del sol, per la qual cosa les aigües es tornen obscures i fredes. Els ous de totes les tonyines necessiten aigües calentes, per això són a la superfície. A més, suren. També les larves necessiten molta llum per veure les preses entre el plàncton i temperatures calentes per sobreviure. Així que podem generalitzar que durant el primer mes de vida totes les tonyines viuen en aigües superficials, normalment en els primers 20-30 metres. També podem generalitzar que les tonyines, mentre es reprodueixen, es troben sobretot en les aigües més superficials perquè els ous neixin on les condicions ambientals són millors per a la supervivència.
Quan creixen, les tonyines desenvolupen músculs i aletes per poder nedar i accelerar ràpidament. També desenvolupen la capacitat d’encalentir la temperatura corporal per sobre de la temperatura de l’aigua, la qual cosa els permet suportar aigües fredes a més d’encalentir els ulls i millorar la visió amb poca llum. Normalment, les tonyines adultes viuen entre els 100-400 metres de profunditat, tot i que la profunditat exacta varia entre individus i espècies. En general, durant el dia, més que de nit, les tonyines són en aigües més profundes. També és habitual que les tonyines facin exploracions fins a les aigües més profundes per cercar preses. La tonyina vermella i la tonyina d’ulls grossos són dues de les espècies que baixen fins a aigües més profundes, entre els 600 i més de 1.000 metres.
